La intensitat de la resposta a la sentència del judici de l'1-O celebrat al Tribunal Suprem, i que es coneixerà en la primera quinzena d'octubre, marcarà el termòmetre del curs polític que s'inicia formalment la setmana vinent. Abans hi haurà la manifestació de la Diada, que sembla haver superat la confusa fase de les divergències públiques, i que porta camí de ser una nova mobilització massiva de l'independentisme català. Seria el vuitè any consecutiu que centenars de milers de catalans un 11 de setembre es mobilitzen –sempre per sobre del milió, excepte el 2016 que es va situar els assistents al voltant de 900.000– i, òbviament, una empenta a la línia més partidària d'un nou pols amb l'Estat espanyol.

L'independentisme, tan propens a servir-se del mes d'agost per a disputes de saló, sembla que ha superat el dilema entre confrontació o diàleg que va marcar el mes de juliol. Bàsicament perquè la segona cosa depèn de dos i no sembla haver-hi ningú al costat espanyol que vulgui dur-lo a terme amb l'independentisme. L'última posició fixada per la secretària general de Esquerra Republicana, Marta Rovira, des del seu exili de Ginebra, ha arruïnat debats estèrils. Igual que la reunió celebrada a la ciutat suïssa aquest cap de setmana, amb assistència del president Carles Puigdemont i de Rovira, juntament amb grups parlamentaris independentistes a la Cambra catalana, l'ANC i Òmnium, i de la qual ha de sortir un consens per al mes d'octubre.

El consens dels partits independentistes en la resposta a la sentència condicionarà al seu torn l'evolució de la legislatura catalana. Sense una CUP implicada a fons i còmoda amb la resposta que partits, associacions, Govern, Parlament i ajuntaments donin a la decisió del Suprem difícilment es poden aprovar uns pressupostos que són imprescindibles i allargar la legislatura més enllà de la pròxima primavera. El president Quim Torra va marcar un rumb que va definir de confrontació en la seva conferència de Prada de Conflent de mitjans d'agost i dijous vinent té prevista una conferència a Madrid. Caldrà veure com paraules i fets casen en un govern de coalició i amb punts de vista moltes vegades diferents.