Un nou cas judicial relacionat amb l'1 d'octubre i el que van suposar les setmanes prèvies i posteriors d'aquella tardor del 2017 acaba de ser fallat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i els polítics independentistes severament condemnats. Es tracta, res més i res menys, dels membres de la Mesa del Parlament d'aquella legislatura pertanyents a Junts per Catalunya i Esquerra Republicana que van permetre la tramitació de les lleis de ruptura amb l'Estat espanyol. Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluis Guinó, han estat condemnats per desobediència a 20 mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros. Com ja va succeir en el cas de la presidenta Carme Forcadell, al qual tornarem més tard, la justícia, a la pràctica, posa condicions a l'acció parlamentària i afirma que el debat no s'hagués hagut d'arribar a produir. Es produeix així un marcat conflicte entre els que defensen que si alguna cosa és un parlament és la cambra legislativa en la qual tothom pot expressar lliurement la seva opinió i, en conseqüència, reclamen aquest dret, i en el costat contrari els que es van oposar a debats sense límits al Parlament de Catalunya.

Acostumats a sentències d'anys de presó en la causa general que segueix la justícia espanyola contra l'independentisme hi pot haver qui consideri que la decisió del tribunal tampoc no és tan desproporcionada. Molt lluny estic d'aquesta tesi ja que el TSJC fa miques qualsevol interpretació mínimament acceptable de quins són els marges d'un Parlament en una autonomia. I respecte a la condemna en si, no es pot donar per bo que només són dos anys d'inhabilitació quan el que fa és liquidar, almenys temporalment, durant gairebé dos anys, quatre carreres polítiques. Però la decisió del tribunal va coixa, a més, per contradictòria, amb la sentència d'onze anys de presó imposats a la presidenta Forcadell pel Tribunal Suprem. Com ja s'ha debatut en diferents fòrums polítics internacionals i així s'han pronunciat igualment nombrosos parlaments, la sentència de Forcadell no tenia explicació possible.

Ara que s'ha conegut la sentència als membres d'aquella Mesa del Parlament es fa una volta de rosca més a la injustícia comesa. Esclar que són exagerats els 20 mesos d'inhabilitació a Corominas, Simó, Barrufet i Guinó però com es poden arribar a comparar amb els 11 anys de presó de Forcadell? Quina explicació té la sentència d'uns i d'altres? No seria que la presidenta del Parlament era des de molt temps abans una peça de caça major pel seu paper al capdavant de l'Assemblea Nacional Catalana, l'entitat sobiranista que va posar en marxa, juntament amb Òmnium Cultural, les primeres manifestacions multitudinàries dels 11 de Setembre? La repressió es va acarnissar d'una manera exagerada a Forcadell i ara aquella sentència, en contraposició amb la dels quatre membres de la Mesa, no aguanta explicació possible.

Una última reflexió: el Ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat havien sol·licitat les mateixes penes per als quatre acusats que ha acabat fallant la Sala Civil i Penal del TSJC. Que l'Advocacia de l'Estat acabi alineant-se amb la fiscalia dona una idea de fins a quin punt el govern del PSOE valida amb els organismes que d'ell depenen la repressió contra l'independentisme. Per aquí la tan esbombada desjudicialització de la política no va a enlloc. I per rematar-lo, de l'amnistia tampoc no es pot parlar, segons el PSC, al Parlament. Lamentable.