Consumat que el PSC i el seu alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, haurà d'acabar el seu mandat en solitari fins a les pròximes eleccions locals del 2027, el primer edil de la capital catalana ha decidit fer una remodelació del seu equip de govern per aguantar amb més força la segona part de la legislatura municipal. Ho ha fet just a l'equador del mandat. Així, ha anunciat una cinquena tinença d'alcaldia, que s'encarregarà de polítiques socials, i una nova comissionada de promoció econòmica. Això ha comportat un reajustament entre els altres tinents d'alcalde que, a la pràctica, té una rellevància limitada, més enllà del missatge que es pretén enviar a l'opinió pública, i que no és cap altre que així és com seran les coses els pròxims dos anys.

La decisió de Collboni es pren una vegada la militància d'Esquerra Republicana de Barcelona va decidir tombar la candidata oficial del partit, Eva Baró, en un moviment que comportava no incorporar-se a l'equip de govern del PSC. Malgrat que la militància de Barcelona dels republicans té una llarga trajectòria en plantejar batalles a la direcció del partit des de temps immemorials, aquest cop era poc previsible que la nova secretària general d'ERC i líder a la capital catalana, Elisenda Alemany, fos derrotada.

Però va passar i així es va esfumar un acord que tothom donava per segur... encara que ningú no n'estava del tot convençut. Ni el PSC, que passava de 10 a 15 escons a l'equip de govern, però, a canvi, perdia la cohesió d'un executiu municipal d'un sol partit, ni Esquerra, que situava unes quantes desenes de persones en llocs de responsabilitat a la capital a canvi de quedar condicionada com la crossa dels socialistes. Sigui com sigui, aquest debat el va tancar la militància republicana fa unes setmanes i Collboni ja no tenia per què esperar més. El partit d'Oriol Junqueras queda en un estatus de soci preferent que veurem, a la pràctica, què vol dir, i quina de les dues formacions implicades, la socialista o la republicana, n'obté més rèdit. Per la seva banda, els Comuns, que mai no han tingut opcions reals de sumar-se al govern barceloní, greixen la seva maquinària mentre Ada Colau prepara el seu retorn a la primera línia política. El pas dels mesos i els moviments de l'exalcaldessa han acabat convencent molts escèptics que Colau, més enllà de les seves declaracions, ja treballa intensament de cara al seu retorn.

Junts és qui va més endarrerit en la batalla de Barcelona. No es descarta un procés de primàries si no es troba un lideratge inqüestionable

Qui va més endarrerit en la batalla de Barcelona és Junts per Catalunya. La marxa de Xavier Trias, no per esperada, ha deixat un forat evident i, sobretot, un enorme interrogant respecte al futur. El president del grup municipal, Jordi Martí, no renuncia a ser l'alcaldable, i el regidor Josep Rius també hi aspira. Martí té a favor seu l'aval públic de Trias quan va deixar l'acta de regidor i li va cedir la direcció del grup a l'Ajuntament. La candidatura se li ha ofert a Quim Forn, bon coneixedor de la política municipal i exconseller de Carles Puigdemont, condemnat en el judici del procés, que l'ha rebutjada definitivament. Aquest escenari fa no descartable un procés de primàries si no es troba un lideratge inqüestionable que per si sol aporti valor a la llista de Junts.