Encara que en els últims dos anys hem vist tota mena d'interpretacions del Codi Penal per detenir, primer, i imputar, després, els líders independentistes en el judici al procés en el Tribunal Suprem, resulta que encara no ho havíem vist tot. Pel que estem veient, la claredat de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat de Puigdemont, Junqueras i Comín es difumina quan travessa l'Ebre, en un exercici de funambulisme només explicable per la plantofada que ha suposat per al Tribunal Suprem.
Perquè la pregunta no pot ser cap altra: quina part de la sentència del TJUE no entén Espanya? Així, en arribar a Madrid, la Fiscalia es remou i diu que no retirarà les euroordres de Puigdemont i Comín; la mateixa Fiscalia s'escapoleix del dictat del TJUE respecte a Oriol Junqueras; i l'Advocacia de l'Estat, en un aparent gest de sintonia amb les negociacions entre PSOE i ERC, sembla mostrar-se disposada a facilitar que el vicepresident empresonat reculli l'acta d'eurodiputat. Una cosa que, d'altra banda, val la pena recordar que ja va aprovar al juny, mig any abans del pronunciament del tribunal europeu.
I mentre passa això, els mitjans de Madrid parlen d'"una Espanya de genolls" davant dels independentistes mentre propaguen allà on van que "immunitat no és impunitat". Què passaria si realment es respectés que els tres gaudeixen d'immunitat parlamentària per a l'exercici de les seves funcions?
S'han propagat tantes mentides per justificar l'injustificable que sembla que no hi ha manera de posar fre a una situació que ha sortit de qualsevol lògica i control. Com abans s'entengui a Madrid el respecte absolut dels tribunals europeus a la llei, menys vergonya i humiliació hauran de passar els tribunals espanyols. Així de senzill. Una altra cosa és que la justícia espanyola hagi decidit que les sentències europees no van amb ella. Que és el que fins ara estem veient.