El jutge del número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, ha decidit donar per tancada la instrucció de la peça principal del denominat cas Pujol. En la seva interlocutòria, el magistrat ha proposat d'enviar a judici tots els membres de la família de l'expresident per considerar que "formaven part d'una organització criminal". De la Mata tanca la instrucció de la peça principal quan falten nou dies perquè es compleixin sis anys de la confessió de Jordi Pujol assenyalant que havia amagat al Fisc la deixa de l'avi Florenci, el seu pare, que ha acabat sent la punta de l'iceberg d'un cas de corrupció molt més ampli i que asseurà al banc dels acusats el matrimoni Pujol i els seus set fills. És obvi que la justícia espanyola quan vol és lenta i aquí ho ha estat. Com quan vol és ràpida i els judicis als líders independentistes catalans o al president Quim Torra en són un exemple. En qualsevol cas, davant de l'anunci que s'ha tancat la peça principal del cas Pujol només es pot dir que ja era hora!

Feta aquesta excepció, que en cap cas no és exculpatòria de la gravetat dels delictes que hem anat coneixent durant aquests anys de la família Pujol i dels tripijocs duts a terme, especialment al voltant de Jordi Pujol Ferrusola, el seu fill gran i que ha suposat la marginació pública de l'expresident, la seva desaparició de l'escena política i el seu ostracisme pràcticament absolut, ara hauran de ser provats. Alguns, com el de la confessió, són més que evidents. Els altres veurem quins són seus i quins són dels fills, encara que és obvi que el concepte de la família i d'organització criminal acaba no sent casual. Ambdues expressions tendeixen a no fer-se servir en altres casos que estan de rabiosa actualitat i en els quals el que succeeix és just a la inversa: la família sembla no existir i només hi ha una poma podrida. Repeteixo, res d'això no és excusa per entrar a fons en el que ja sabem dels Pujol i que ha escandalitzat la societat catalana.

Però no s'ha de ser tan ingenus per no veure-hi un interès evident a crear una cortina de fum informativa amb el cas Pujol que desviï l'atenció de les notícies que van apareixent de la corrupció de la monarquia espanyola i del rei Joan Carles I, en l'epicentre de totes les notícies, i les evidents conseqüències que té per a Felip VI i la família reia. La corrupció dels Pujol tapant la de la monarquia en una setmana que es presenta clau a l'hora de decidir què es fa amb l'emèrit. Just després de les últimes notícies que han aparegut i que han portat al govern espanyol a demanar públicament que Felip VI faci un pas més amb el seu pare "ja que una part de la societat espanyola està preocupada".

Pot ser que hi hagi notícies en les pròximes hores o dies ja que Joan Carles I s'ha convertit en un veritable destorb i cal treure'l com sigui de l'enquadrament de Felip VI, una cosa que realment sembla impossible si bé hi treballa a fons tot l'Estat per instal·lar aquest relat imaginari. No crec fer un spòiler si avanço que la notícia del processament del jutge De la Mata tindrà el protagonisme mediàtic més gran a les portades de la premsa de paper que han mirat d'ocultar als seus lectors la corrupció de la monarquia espanyola.

També tapa l'escandalós fet que s'hagi certificat que el govern de Sánchez i Iglesias, o sigui PSOE més Podemos, sabés des de fa un any que Joan Carles I havia creat la Fundació Lucum, l'offshore panamenya que ocultava la seva fortuna i que el seu fill Felip fos beneficiari. I de la que hem sabut que existia gràcies a la premsa estrangera, suïssa, anglesa o francesa, però no per l'Executiu espanyol, del qual es pot pensar que es va dedicar a tirar terra a sobre de la notícia perquè no fos coneguda.Casualitats judicials, segurament. Perquè no hi ha d'haver motius per ser malpensats, oi?