Quan va despertar, el dinosaure encara hi era. Aquest relat de l'escriptor guatemalenc d'origen hondureny Augusto Monterroso és considerat el conte més curt de la història i, des de 1959 que va ser escrit, ha estat fet servir en múltiples ocasions per explicar que els problemes quotidians quan un dorm els oblida, però en despertar els torna a trobar. La vida continua i també els problemes. El president Carles Puigdemont és des de fa temps el dinosaure al mig del tauler espanyol. Imprevisible, audaç i desconegut a Madrid, proven a la Cort d'assimilar-lo a qualsevol altre que hagi passat per la capital espanyola des de l'època de Jordi Pujol i Miquel Roca.
El resultat acaba sent un desconeixement absolut de la seva manera de fer política. És com quan, de vegades, a Barcelona es fan anàlisis simplistes sobre el fenomen polític que suposa Isabel Díaz Ayuso i se la presenta com una ximple i ignorant. Res més lluny de la realitat quan té agilitat mental, humor, ambició i ganes d'aprendre. És difícil batre el teu adversari si no el coneixes. Si et coneixes a tu mateix però no a l'enemic, per cada victòria que guanyis també patiràs una derrota, és una de les frases de Sun Tzu (i reflexions) a la seva obra L'Art de la Guerra. El president a l'exili, Carles Puigdemont, i els socialistes, fonamentalment José Luis Rodríguez Zapatero i Santos Cerdán estan en aquesta fase, de conèixer-se, d'aparcar la desconfiança. Sobre ells tres pivotarà la negociació entre el PSOE i Junts que rebrà aquest dissabte el xiulet inicial oficialment.
Una negociació amb mediació internacional —actuarà, segurament de portaveu, el centre per al diàleg humanitari Henry Dunant, una fundació de diplomàcia privada, vinculada a la Creu Roja i a altres organitzacions humanitàries, amb seu a Suïssa, constituïda el novembre de 1998— i que actuarà respectant fidelment el punt respecte als acords que puguin assolir el PSOE i Junts al document firmat el 9 de novembre a Brussel·les. "El PSOE i Junts han acordat dotar-se d'un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s'arribi", resa aquell text. Es pot omplir de contingut el desacord actual? L'experiència no permet ser optimista, però caldrà contrastar-ho una vegada més.
PSOE i Junts han fet dues reunions preparatòries aquest novembre. S'arriba a Suïssa amb una certa feina feta
S'arriba a la reunió de dissabte amb una certa feina feta. S'han fet dues reunions preparatòries aquest mes de novembre perquè alguns dels problemes de la primera oficial s'hagin resolt. Aquesta mateixa setmana ha tingut lloc la segona. Hi haurà més membres en aquest mecanisme entre les dues organitzacions, que també seran estrangers, i que no s'han donat a conèixer. Un d'ells, almenys, ha demanat la màxima discreció sobre el seu nom, una cosa que el PSOE ha acceptat encantat. Ningú dubta que acabarà transcendint, però, ara com ara, no es coneix. En tot aquest procés, complex i, com és normal, mirant-se de reüll, es produiran situacions com la d'aquest dimecres amb l'enrenou provocat arran de la conversa que Puigdemont va mantenir dimarts a la nit, a Brussel·les, durant la gala de l'influent setmanari Politico, amb el president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, durant la qual va deixar en l'aire un comentari sobre un hipotètic suport a una moció de censura a Pedro Sánchez si els socialistes no respecten els acords firmats amb Junts.
Era un missatge al PSOE perquè no tinguin això tan comú d'un problema sobrevingut de falta de memòria. Però també, a algun dels seus correligionaris, que sembla voler una negociació més ràpida que bona; més còmoda per al PSOE que exigent. I així, deixar també clar que la negociació la lidera ell.