Poc carbó li ha de quedar al PSOE a la campanya electoral a Andalusia, que celebrarà comicis autonòmics diumenge vinent 19 de juny, quan fins i tot el CIS del socialista José Félix Tezanos —que sempre tendeix a cuinar cap a casa— ha tret aquest dilluns una enquesta flaix sentenciant el seu candidat, l'exalcalde de Sevilla Juan Espadas. El graner del PSOE per antonomàsia durant diverses dècades, que havien donat permanents governs regionals amb Manuel Chaves i José Antonio Griñán, després ambdós condemnats per corrupció, s'enfronta sense cap brúixola a un Partit Popular que, literalment li ha robat la camisa, aplicant les seves mateixes polítiques d'ajuts i canibalitzant així l'electorat. El nou virrei andalús, Juanma Moreno, aconseguirà una victòria històrica, si es compleixen els pronòstics, que ja l'acosten a pocs escons de la majoria absoluta i, en qualsevol cas, sumant més vots que tota l'esquerra junta i reduint Vox a una posició molt inferior a la que se li presumia a l'inici de la campanya andalusa.

No és només el CIS el que presagia la caiguda socialista. Aquest dilluns, últim dia de publicació d'enquestes permès per la legislació, s'han conegut mitja dotzena, totes en la mateixa direcció. De fet, l'únic interrogant és si Ciutadans acabarà entrant al parlament o la formació d'Inés Arrimadas farà un pas més cap a la seva pronosticada desaparició. La victòria del PP sembla tan rotunda i la derrota del PSOE tan humiliant que l'epicentre del resultat de diumenge deixarà una onada expansiva que arribarà fins a Madrid. Directament al palau de la Moncloa on ja es parla obertament d'una profunda crisi al Consell de Ministres abans de les vacances d'estiu.

Sigui com sigui, a Pedro Sánchez sembla que la sort l'ha abandonat. No fa tant temps, a finals de febrer, Pablo Casado renunciava a la presidència del PP i obria una crisi de conseqüències imprevisibles a la formació conservadora, que de cop perdia al seu principal referent. Menys de quatre mesos després, Alberto Núñez Feijóo, que va abandonar la presidència de Galícia perquè no va tenir més remei, s'apresta a protagonitzar amb Sánchez un pols en el qual té més números de sortir victoriós que derrotat. Si hi ha derrota socialista i l'esperada remodelació del Govern, a Sánchez li haurà durat el nou equip ministerial al voltant d'un any. Tots els canvis hauran resultat fallits i el que es va presentar com un govern amb més força política que l'anterior, considerat més tecnòcrata, un altre error tàctic del president.

El més preocupant per al PSOE és que el desastre andalús es produiria a uns mesos de les eleccions municipals i autonòmiques previstes per a finals del mes de maig de l'any que ve. Amb els barons en un estat de pànic absolut, poc marge els quedarà als socialistes per remuntar la legislatura espanyola davant un PP crescut i ocupant la centralitat del tauler polític. No és descartable un govern exclusivament del PSOE com tampoc no ho és que es cronifiqui la mala relació entre els socialistes i Esquerra després de tantes promeses i tants incompliments amb la formació d'Oriol Junqueras i Gabriel Rufián. Si fins ara no hi ha hagut ni negociació ni diàleg poc es pot esperar en el futur, on les organitzacions territorials voldran uns socialistes més propers al PP que a Podemos.

Tot això és el que està en joc a Andalusia, més enllà del govern autonòmic. I el principal problema dels socialistes és que s'han quedat sense cartes a meitat de la partida.