Només una situació política tan excepcional com la que pateix Catalunya ha permès que el focus estigués aquests dos últims anys molt menys del que hauria estat normal en l'actuació del Govern. En el seu dia a dia. Amb el Govern legítim a la presó o a l'exili i una galopant repressió a l'independentisme d'una manera indiscriminada i de vegades salvatge, els partits han hagut de forjar nous lideratges i adaptar-se a una situació que ni era fàcil, ni còmoda i per a la qual no hi havia un manual de supervivència. En aquestes circumstàncies, Catalunya ha viscut des dels últims de 2017 sense nous pressupostos —els partits de l'oposició han preferit tombar l'executiu de Quim Torra a millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans—, el president de la Generalitat ha estat condemnat a un any i mig d'inhabilitació pel TSJC —veurem si divendres la JEC intenta precipitar de manera embolicada la seva inhabilitació— i JxCAT i Esquerra s'han deixat com un drap brut a la rebotiga, oblidant que podien ser rivals a les urnes però que l'enemic era un altre.

Enmig d'aquesta permanent guerra freda, l'acord d'ERC amb el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez i el fet que figuri el compromís d'una mesa de negociació entre governs i una consulta per validar els acords ha situat en un punt àlgid el desacord entre JxCAT i Esquerra. Tant és així que el president Torra ha citat aquest dijous el vicepresident Pere Aragonès al Palau de la Generalitat amb gran gestualitat i aparent enuig.

Hem vist tants desacords en els últims temps que el previsible és que la sang no arribi al riu. Almenys, en les pròximes hores. Encara que, en aquest cas, les turbulències en una part de l'independentisme per l'acord d'ERC i PSOE per a la investidura de Sánchez són importants, com reflecteix el posicionament de la presidència de la ANC i de la Cambra de Comerç. Sembla, no obstant això, que les espases quedaran en alt en espera de la transcendental reunió de la JEC de divendres que s'haurà de posicionar en dos temes crucials: la immunitat d'Oriol Junqueras i la inhabilitació de Torra. El soroll polític i mediàtic madrileny va destinat al fet que es rebutgi la primera en contra del que ha dictat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i s'executi amb caràcter d'urgència la segona.

Haurem d'esperar encara uns dies per saber si hi ha marge per recosir el Govern o el final de la legislatura es precipita i es revela impossible mantenir el calendari perquè les eleccions catalanes fossin com més tard millor. Els problemes interns i les interferències administratives o judicials no permeten encara ser gaire taxatiu en un o altre sentit. Mentrestant, s'hauran de continuar mirant de reüll i conviure amb la seva indissimulada pèrdua de confiança mútua.