Mentre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no deixa de ser premiat i reconegut a la Gàl·lia espanyola —l'última vegada ha estat el passat dia 15 per la Fundació Villacisneros per la seva "defensa" de l'estat de dret— el Tribunal General de la Unió Europea  (TGUE), amb seu a Luxemburg, no deixa de desautoritzar-lo una vegada i una altra. La persecució que duu a terme del president a l'exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, avui eurodiputats tots tres, no troba des del primer moment empara legal més enllà del Pirineu.

Però Pablo Llarena ha fet de la persecució als polítics exiliats una Causa d'Estat, sí, amb majúscules, amb prou ancoratges a la judicatura per no complir cap norma, mentre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem li van donant la cobertura legal que necessita. Com encertadament li recorda aquest divendres el TGUE en reiterar que les euroordres de detenció van quedar suspeses per la qüestió prejudicial que va plantejar i, així, "els seus efectes són vinculants per a les autoritats nacionals incloses les judicials, sense necessitat de decisió específica per la seva part." Més clar, l'aigua.

Que una vegada i una altra la justícia espanyola sigui desautoritzada en el mateix cas per la justícia europea, hauria de ser motiu d'alarma en una societat que presumeix de fonaments democràtics. Fins i tot el fals govern progressista que s'amaga sota les faldilles de la transició del 78 per provar d'evitar que s'ensorri la bastida institucional hauria de sentir vergonya aliena. Quina explicació té que no sigui així? Com es pot continuar contemplant impertèrrit pràctiques que són pròpies de països com Turquia o Polònia? Quant temps passarà fins que Espanya sigui amonestada per Brussel·les? No s'estaran posant en joc amb aquesta actitud els fons que la Comissió Europea ha de lliurar per superar la crisi de la covid-19?

Només és comprensible una situació com l'actual en el marc del camí imparable cap a l'autarquia judicial empresa a Espanya per provar de detenir, al preu que sigui, l'avanç de l'independentisme català i la seva voluntat d'autodeterminar-se. La violència de l'1 d'octubre del 2017 no va ser suficient i després van venir anys de presó i exili, així com nombroses causes judicials que per un motiu o per un altre, sempre relacionat amb accions en defensa de l'independentisme, tenen unes 3.500 persones represaliades pendents d'un o diversos sumaris.

Un últim apunt: hi ha moltes maneres de distorsionar una notícia i que acabi sent una fake news. Una d'elles és presentar la resolució del TGUE com una derrota de Puigdemont, Comín i Ponsatí perquè no els torna la immunitat. Oblidant el repàs que li clava al jutge Llarena i la contundent advertència que els tres europarlamentaris no poden ser detinguts.