Albert Rivera està desesperat. La sort se li ha tornat esquiva, el moment dolç que tenia en la política espanyola potser hagi passat després de la moció de censura guanyada fa uns mesos per Pedro Sánchez i, per això, necessita convertir totes les seves intervencions públiques en una batussa permanent. Poc en queda d'aquell polític fresc, que podia encarnar una nova dreta, que es deia liberal, i que es va obrir pas a la política espanyola de la mà de les televisions privades, que li van assegurar el prime time permanent a canvi de fer d'ariet de la campanya més difamatòria, injuriosa i falsària que s'havia fet fins ara contra el catalanisme polític. Avui és un polític amargat, amb un únic discurs consistent a encarnar una espanyolitat rància i en ocasions ultra i joseantoniana, que fa de l'odi i la confrontació gairebé l'única bandera política.

El vergonyós numeret que Rivera ha protagonitzat aquest divendres a Els matins de TV3 el programa que dirigeix i presenta Lídia Heredia, amb un guió premeditat i destinat a rebentar l'entrevista i intentar denigrar la televisió pública de Catalunya i els seus professionals, és impropi d'un polític que es pretén seriós, de tarannà democràtic i mitjanament defensor de la llibertat d'informació. No es tracta que Rivera hagi criticat la cadena, cosa, òbviament, a la qual ell i qualsevol hi tenen tot el dret. Si pot ser, és clar, amb proves, i més quan hom té una responsabilitat pública. Però per fer el salt a la calúmnia s'ha d'estar molt desesperat. Per enfrontar-se a un periodista, gairebé exigint-li que li formuli unes determinades preguntes, s'ha d'estar molt desesperat. Per qualificar els Mossos de "policia política", considerar TV3 "aparell de propaganda separatista" i convertir una entrevista a la cadena pública catalana en un plató de televisió al qual es va a fer un espot per a les televisions espanyoles s'ha d'estar molt desesperat.

Rivera va començar la seva carrera política volent ser un Adolfo Suárez i amb qui millor es pot comparar avui el que fa és amb Donald Trump. Amb una diferència: calumnia igual que Trump els periodistes però les empreses de comunicació espanyoles, no totes però la gran majoria, en comptes de denunciar-ho com fan als Estats Units aquí el bressolen i el protegeixen en la seva actitud guerracivilista. No servirà de res, però ha arribat el moment de dir-li, amb la rotunditat més gran possible, que s'està passant de ratlla. Que la violència verbal que practica tindrà, esperem, poca incidència en una societat madura i democràtica com la catalana, que ha respost amb seny a la creixent escalada de provocacions de la ultradreta al carrer. I que si tota la seva acció política consisteix a arrencar llaços grocs, desacreditar els Mossos, calumniar TV3, provar que el català sigui una llengua marginal i exigir un nou 155 per agafar aire, és un pobre bagatge a exhibir, massa pobre.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat