S'aixeca del seu escó Albert Rivera al Congrés dels Diputats, agafa el micròfon i amb el to agre recurrent amb què sol parlar de Catalunya, etziba al president del govern espanyol: "Senyor Sánchez: es compromet o no a indultar els colpistes, sí o no?". S'asseu el líder de Ciutadans, satisfet, entre aplaudiments dels seus fidels i arriba el torn de Pedro Sánchez. Cap rèplica a les contínues acusacions de colpistes que repeteix el seu exsoci al 155 i una ziga-zaga permanent, un eslàlom interminable, per no haver de contestar sobre què farà si arriben els indults dels presos polítics catalans a la seva taula. Així comencen i acaben menys de cinc minuts al Congrés dels Diputats parlant de vides humanes en aquesta mena de farsa judicial muntada per fer un escarment a l'independentisme català.

Però més enllà de l'espectacle televisiu i de la necessitat apressant que tenen un i un altre d'esgarrapar vots davant de les eleccions andaluses que Susana Díaz ha avançat al proper 2 de desembre, un no pot deixar de sorprendre's davant de la tranquil·litat amb què totes les forces polítiques d'àmbit espanyol, excepte Podemos i Esquerra Unida, esperen els escrits acusatoris de la Fiscalia General de l'Estat i de l'Advocacia de l'Estat. Hi ha més incògnites pel que fa a l'Advocacia però pràcticament cap sobre la Fiscalia que, sens dubte, inclourà els delictes de rebel·lió per a tots els presos polítics i, segurament, per al major Josep Lluís Trapero, actualment en llibertat. Encara que està en un altre sumari i en un altre tribunal, l'Audiència Nacional, la fiscalia vol també fer públic el seu escrit d'acusació contra l'exresponsable dels Mossos d'Esquadra aquest divendres.

Com es pot donar per segura una condemna i parlar impúdicament d'indults quan diverses justícies europees han rebutjat els delictes de rebel·lió i sedició? Com es pot parlar d'indult quan el govern de Mariano Rajoy ha negat per activa i per passiva –des del president al ministre d'Hisenda– Cristóbal Montoro, i en seu parlamentària, que s'hagués fet ús de diners públics per dur a terme el referèndum i, per tant, descartessin la malversació? Com poden parlar d'indult quan haurien de parlar de llibertat? Només des de la mirada política i des de la ignomínia d'arruïnar la vida d'unes persones pacífiques pot haver-se posat en marxa tota la maquinària de l'Estat per escapçar un moviment que era i és democràtic i de pau.

Hem sabut també que al paquet de la fiscalia d'aquest divendres hi ha l'escrit d'acusació de Trapero, home fonamental en la resolució dels atemptats d'agost de l'any passat. Aquell 17-A en què el major va traslladar a l'opinió pública internacional i acles institucions que el cos de Mossos d'Esquadra era solvent i suficient per gestionar una crisi de seguretat d'aquella naturalesa. Allà va començar el calvari de Trapero fins al dia d'avui. Hem sentit declaracions als tribunals d'alts caps del cos i hem conegut detalls dels operatius de l'1-O en vista de la instrucció judicial amb motiu del referèndum i que es resumia en què els Mossos garantissin la pau social. I així va ser. Les altres coses han vingut després.