Cap diari de paper no portava aquest dilluns a la seva portada el primer dels casos de corrupció que té com a protagonista Felip VI i que afecta a la seva escandalosa lluna de mel per diversos continents, amb un import del voltant de mig milió d'euros, i abonat, segons el diari britànic The Telegraph, a mitges per un empresari assenyalat com un dels testaferros del rei emèrit i pel mateix Joan Carles I. El mateix ha succeït amb Televisió Espanyola i amb els telediarios. No és una anècdota aquesta situació sinó el reflex d'una anomalia sobre quin ha de ser el paper de la premsa en una societat democràtica i només comprensible per la fragilitat dels comptes de les respectives empreses davant de la caiguda de la venda d'exemplars i la publicitat. La premsa de paper s'ha convertit així en un dic de contenció per saber la veritat mentre es dona la paradoxa que les notícies que tenen a veure amb la corrupció de la família reial espanyola, aquesta també, sí que acaben sortint en les edicions digitals, allà on competeix amb altres mitjans d'informació i fora de l'estany de l'en altre temps considerada premsa de referència.

Ara per ara, l'única reacció dels conglomerats mediàtics espanyols a la notícia que ha publicat el Telegraph ha estat la d'El País, assenyalant que el palau de la Zarzuela no faria comentaris; la de l'ABC, posant el focus en la princesa Corinna, examant de Joan Carles I, com a propagadora de la notícia; i la del comunicador Carlos Herrera de la COPE parlant d'"una operació política per denigrar i debilitar a la Corona, i tot s'hi val". És normal que no hagin volgut anar molt més enllà ja que desconeixen fins on aniran sortint coses que posaran en un compromís la família reial i que faran que cada vegada sigui més difícil impedir una investigació sobre el cobrament de comissions del rei emèrit que, òbviament, ni comencen ni acaben amb l'AVE a la Meca, que és on ara està posat el focus. Mentrestant, diaris com el The Times titulaven la passada setmana, parlant de la família reial, "Sexe, mentides i comptes suïssos" i s'anuncien noves publicacions en la premsa helvètica de la via d'investigació que ha obert la justícia del país alpí.

És obvi que, malgrat tots els esforços, fins al moment el deep state no ha aconseguit trobar el botó màgic que posi en negre tots els casos de corrupció que van emergint. I també que entre aquelles quatre parets no hi ha la més mínima empatia amb la situació actual, com demostra, per exemple, el fet de què després de la retirada de l'assignació a Joan Carles I que tenia als pressupostos de la Casa del Rei, i que sorgeix dels pressupostos generals de l'Estat, ningú no hagi pensat que, ja que aquesta quantitat no tindrà destinatari, el millor era tornar els més de 160.000 euros a l'erari públic. Doncs no. La decisió adoptada ha estat incrementar el fons de reserves de la Zarzuela per cobrir emergències, com si es tractés d'una família normal afavorida amb un ingrés derivat d'una despesa que a partir d'ara no tindrà.

El profund esguerro existent a Espanya, que va molt més enllà de la monarquia, amb moltes de les seves principals institucions assenyalades per un o un altre motiu i en el qual s'uneixen la crisi territorial i la crisi econòmica, amplificada amb una mala gestió de la pandèmia, situarà en el focus en els pròxims temps a tots i cadascun dels actors. Per més que es pretengui amagar, els actuals reis no poden estar en condicions d'intentar remuntar el moment actual -suspens clar a Espanya i ensorrament total de valoració a Catalunya i Euskadi- sense un tall radical amb el passat i amb les pràctiques que ja comencen a ser de domini públic. En cas de no fer-se, el referèndum monarquia-república acabarà sent imparable a Espanya.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat