Després de tot el dia escoltant com tots els partits de l'arc parlamentari intentaven donar una explicació ad hoc sobre la modificació del delicte de malversació, que s'està debatent al Congrés dels Diputats, i l'esmena finalment aprovada per Esquerra i que tenia el segell del PSOE, la veritat és que costa pensar que el referèndum de l'1 d'octubre no serà delicte amb el nou Codi Penal, actualment en tramitació parlamentària. Com és normal, cada partit explica les coses com millor li van i cal fer-los un cas relatiu en la interpretació interessada que realitzen. Cap no tirarà pedres a la seva pròpia teulada. Per intentar sortir de dubtes, he conversat amb tres experts en dret penal, molt avesats a aquest tipus de problemàtica, i tampoc aquí no he trobat consens: dos creuen que serien igualment condemnats encara que fos amb una mínima rebaixa de dos anys, en passar la pena màxima de presó de sis mesos a quatre anys, i un, més benèvol, entén que igual no, encara que amb matisos sobre quin fos l'objectiu real del Tribunal Suprem.

Una vegada més, per tant, estem en mans de la interpretació dels jutges en no haver-se aconseguit l'objectiu de despenalitzar completament l'1-O, com havia proposat Esquerra, a partir de crear un nou delicte en el qual el càstig tingués a veure amb el fet que, pel mig, hi hagués hagut lucre personal. El PSOE no ha transigit i ha volgut remarcar que el referèndum continuava sent delicte i que els jutges disposarien de mitjans legals per poder castigar els polítics que tornessin a intentar-ho. Pedro Sánchez intenta així limitar la dura campanya política i mediàtica de la dreta una vegada es va obrir el meló de la sedició, que s'ha acabat suprimint; el de modificació del delicte de desordres públics agreujats, que encara contempla retallades greus de llibertat en el dret de manifestació; i el de la malversació, que és el que ara ha quedat encarrilat.

Al final de tot, hi ha una pregunta incòmoda que és la que cadascú s'ha de respondre: les millores que hi pugui haver en el Codi Penal modificat són suficients per acceptar que l'1-O es va cometre un delicte encara que el càstig ara seria inferior? Des del primer dia vaig afirmar que no hi havia cap raó per a la condemna de presó, sinó simplement el desig venjatiu de l'Estat d'escarmentar l'independentisme. A partir d'aquí es va construir un nyap jurídic perquè tots entressin a la presó i els caigués una condemna exemplar. El pes de l'Estat tenia la sentència que volia dictar i, a partir d'aquí, es va caragolar la legislació perquè tingués aparença d'una sentència ben argumentada. El judici va ser, en molts moments, una espècie de farsa, cosa que després molts organismes internacionals han raonat convenientment.

O sigui que, al final, molt em temo que els jutges, amb un Codi Penal o amb un altre, en aquest tipus de temes en què hi ha en risc la unitat de l'Estat, acabaran fent el que vulguin i amb un aplaudiment bastant generalitzat. Però estarà bé, una vegada el Codi Penal estigui modificat i publicada la lletra petita al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) veure què passarà quan els presos polítics presentin al Tribunal Suprem la sol·licitud de revisió de condemna. Una cosa que, lògicament, faran si la modificació busca també veure rebaixades les condemnes exagerades de tots els condemnats per l'1-O. Un dels tres professionals del dret dels que parlava al principi, el que creu que el Suprem ho tindrà més difícil per condemnar un nou intent de referèndum com el del 2017, em va oferir, tanmateix, una resposta torbadora a la pregunta sobre què passaria quan la Sala del magistrat Manuel Marchena hagués de revisar la condemna: "Doncs res, no sé com s'ho farà, però les condemnes quedaran més o menys igual. No en tinc cap dubte".

Doncs potser hem fet un viatge en cercle per no arribar enlloc.