A primera hora del matí va ser la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, qui va traslladar a les autoritats espanyoles la seva preocupació per les creixents condemnes d'artistes i activistes aquests últims anys. A la tarda va ser la Comissió de Venècia la que va reclamar a Espanya una reforma urgent de la coneguda com a llei mordassa, aprovada el 2015 al Congrés dels Diputats, pel seu potencial repressiu. Dos calbots en un dia a l'autodenominat govern més progressista de la història haurien de fer reflexionar l'Executiu espanyol i, a nosaltres, obligar-nos a passar menys de puntetes a l'hora de denunciar la permanent violació de drets que du a terme la que segons el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és una democràcia plena. Plena d'imperfeccions, voldrà dir el dirigent socialista, si té oportunitat de llegir la carta que li ha enviat al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, la comissària del Consell d'Europa.

Quan la setmana passada Espanya Global anunciava una nova campanya per rentar la imatge de l'Estat a nivell internacional, que presentava fins i tot la ministra d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, i que té com a lema Spain, for sure (Espanya, sens dubte) ja qüestionàvem la quantitat ingent de diners per provar de blanquejar el que és impossible canviar de color. Al final, el Consell d'Europa acaba, fins i tot, ressaltant una obvietat, com és adaptar el Codi Penal als estàndards internacionals de llibertat d'expressió per salvaguardar-la. El mateix succeeix amb el tema de les injúries a la Corona, que tampoc no considera que tinguin el tractament adequat en vista de les condemnes a presó que s'estan produint.

Espanya es troba en una perillosa cruïlla, ja que necessita mantenir la repressió actual per continuar atemorint els independentistes catalans, una vegada ha descartat dur a terme qualsevol diàleg mínimament efectiu sobre el fons del conflicte català. Però això té un gran inconvenient: la persistència d'una ciutadania que elecció rere elecció fa confiança a les forces independentistes que tenen exiliats i presos. Allargar la repressió és posar-se en evidència a Europa; afluixar-la, com li exigeix Europa, és considerat a Madrid com una inacceptable cessió a l'independentisme. Però la pregunta a fer-se hauria de ser: Fins quan Espanya podrà suportar la crítica continuada d'organismes europeus preocupats per la vulneració permanent de drets fonamentals? I aquesta pregunta és l'única que cap dirigent espanyol, amb l'excepció de Pablo Iglesias, no vol fer-se.

Aquest dilluns també hem conegut que la Sala Militar del Tribunal Suprem havia reduït a una sanció econòmica disciplinària de vuit dies la multa al tinent coronel de l'Exèrcit Enrique Área Sacristán, que en un article havia amenaçat els dirigents independentistes amb les armes. Aquest militar, actualment en la reserva, havia escrit el següent en referència als independentistes : "No les quepa la menor duda que si no entran en razón, nos quedaría la solución armada con toda su contundencia". Una sanció d'una setmana després del recurs que va presentar al Suprem perquè el Ministeri de Defensa l'havia sancionat per quinze dies. Sense comentaris.