Primer ridícul, després capitulació i, finalment, refugi al tribunal patri, d'esquena a la justícia europea. El jutge Pablo Llarena, desautoritzat fins a extrems que exigirien la seva immediata renúncia al cas, igual que la dels membres de la Sala Segona del Tribunal Suprem que l'han avalat fins ara, ha retirat totes les euroordres que estaven en curs en diferents estats europeus. La del president Carles Puigdemont a Alemanya, els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig a Bèlgica, la consellera Clara Ponsatí a Escòcia i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, a Suïssa, al costat de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, també al país helvètic.

Els set polítics independentistes catalans continuaran sent ciutadans lliures en països lliures. La justícia espanyola queda seriosament tocada i el seu prestigi internacional molt fet malbé. No hi ha, en aquests moments, capes de protecció per ocultar al planeta la barrabassada que ha muntat l'estat espanyol, que d'una banda es va inventar un inexistent cop d'estat i, per l'altre, es resisteix a investigar les revelacions sobre el patrimoni de l'anterior cap de l'Estat formulades per la seva molt amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

És obvi que hem de felicitar-nos pels efectes col·laterals que té la decisió de Llarena i declarar molt convençuts que s'ha acabat fent justícia amb els exiliats gràcies a la decisió d'Alemanya i Bèlgica. L'estratègia de la internacionalització amb polítics catalans en diferents països ha estat demolidora per deixar al descobert la gran mentida de l'estat espanyol posada en marxa la tardor passada per suspendre l'autonomia catalana, fer caure el Govern en un cop tou i a l'empara de la Constitució, i situar al capdavant de la Generalitat a les eleccions del passat 21 de desembre un Govern afí i a l'independentisme als bancs de l'oposició al Parlament. La decisió alemanya ha propiciat un efecte dòmino en altres estats i al jutge Llarena li ha entrat por.

Ara es podrà disfressar tot el que es vulgui i acusar Alemanya d'insolidaritat amb Espanya o de donar empara amb les seves decisions a l'independentisme català. Tot seran excuses. L'única realitat és que es poden construir amb el control polític, mediàtic i la corresponent injecció de diners tot un enfilall de mentides dins de les nostres fronteres, però Europa és una altra cosa. La democràcia és una altra cosa, la justícia també és una altra cosa.

El nou govern de Pedro Sánchez no s'hauria d'equivocar en la lectura, primer, de la decisió alemanya i, ara, de la decisió del jutge Llarena. És del tot evident ja que el magistrat del Tribunal Suprem, després de la seva desautorització, concentrarà l'escarment en els presos polítics catalans, com ha fet fins ara. Als dos camins possibles, assumir el seu error o continuar endavant fent-ne cas omís, prendrà el segon. El govern espanyol té prou instruments, començant per la Fiscalia General de l'Estat, per impedir aquesta fugida a la desesperada. Fins ara s'ha fet de tot menys justícia i a aquesta situació cal posar-li fi. Els presos catalans han de quedar immediatament en llibertat i tenir a la tardor un judici just. Cosa que ara, lamentablement, no està garantida.