Cal passar unes quantes pàgines i travessar anuncis sobre la disfunció erèctil i l'ejaculació precoç, fins a trobar els dos editorials del diari El País d'aquest diumenge. Cap sorpresa: no hi ha cap referència a la multitudinària manifestació de dissabte als carrers del centre de Madrid en defensa del dret a l'autodeterminació i per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Una discreta foto a portada és l'única crida a la primera pàgina i l'aportació que, segons les seves estimacions -que no explica en què es basen-, unes 55.000 persones s'havien concentrat en el que titlla de "protesta independentista". Sota dels editorials, per tant en un lloc molt noble, hi ha un article sobre si els votants catalans sabran abans de les eleccions del 28-A perquè serviran els seus vots. El to de l'article el dona aquesta frase: "El Junqueras-màrtir aconseguirà imposar-se al Puigdemont-vividor-de-Waterloo?". Aquest és el timbre d'un mitjà informatiu que havia estat important.

El segon diari de la capital espanyola, El Mundo, dona un tractament a la manifestació, quant a espai, una mica més generós a portada i en un editorial titlla de "jaimitada" la concentració "per interferir en el judici l'1-O". Diu que va ser "un lamentable exercici antidemocràtic", que exhibir urnes com les de l'1-O és "una bestiesa" i especula que en la mobilització s'han usat diners públics, "la qual cosa podria constituir una malversació" i espera que "les autoritats competents ho estiguin investigant". No entenen mai res i la societat catalana és per a ells un poble encara per descobrir. La resta de diaris de paper no milloren el nivell d'aquests dos mitjans i, segurament perquè la manifestació era a les sis de la tarda, ni l'ABC ni La Razón no van dir-ne res a la portada. Ai, no! És que Pablo Casado havia comprat tots els exemplars i per això només sortien a portada les llistes per a les pròximes eleccions del PP. Amb Aznar, amb Rajoy i amb Casado, la premsa de la dreta de Madrid va a la seva.

Suposo que fa molt de mal que l'independentisme català hagi aconseguit a la capital d'Espanya reunir més gent -o la mateixa, deixem-ho en aquest punt, encara que no sigui del tot cert- que la manifestació del mes de febrer passat contra Catalunya a la plaça de Colón. I per cert, en alguns diaris de Madrid aquell 11 de febrer al quiosc semblava tot un desplegable de les essències espanyoles. No és un plat de bona digestió per a tots els que un dia sí l'altre també donen per mort el moviment independentista i traslladen a les seves columnes un desig que no s'acaba de complir mai.

El principal problema és que Madrid no escolta mai i sempre se sent en possessió de la veritat. Valdria la pena, una vegada més, que llegissin algun dels textos que ha publicat bona part de la premsa internacional no només aquesta vegada, sinó periòdicament. No serà així, una altra vegada. I Catalunya continuarà allunyant-se en un camí del qual costa pensar que emocionalment tingui marxa enrere.