Aquest dilluns s'han produït dues notícies de resultat diferent en el pols del president Puigdemont i del conseller Comín amb l'Estat espanyol, en aquest cas, a través del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg: a mig matí coneixíem que havia admès a tràmit la demanda dels seus advocats que demanava al tribunal mesures cautelars perquè poguessin accedir a la seva condició d'eurodiputat a la constitució del Parlament Europeu, prevista per a aquest dimarts a Estrasburg. Aquesta notícia, excepcionalment bona, ja que el TJUE sol admetre molt poques demandes de particulars, perdia força a última hora de la tarda quan el mateix tribunal desestimava les mesures cautelars. Tanmateix, el tribunal deixava obertes dues vies per litigar. Un recurs de cassació limitat a les qüestions de dret davant del vicepresident de recorregut aparentment inexistent i, en segon lloc, l'anunci per escrit que dictarà una sentència definitiva sobre el fons d'aquest assumpte i que una interlocutòria de mesures provisionals no prejutja en cap cas el resultat de l'acció principal. O sigui, la partida continua oberta.

Ha estat un dilluns frenètic de notícies que canviaven hora a hora i que tenien quatre fronts informatius: Madrid, Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg. A la capital d'Espanya, el govern espanyol intentava per tots els mitjans tensar els seus ressorts judicials i la seva diplomàcia per restar marge de maniobra a Puigdemont i Comín en la seva demanda de mesures cautelars. A Brussel·les, Pedro Sánchez negociava amb els líders de la UE els principals càrrecs que han de ser designats en la nova Comissió. Òbviament, Sánchez deu haver trobat temps per conversar amb el president francès, Emmanuel Macron, per abordar les diferents opcions si el president a l'exili viatjava a Estrasburg. A pocs quilòmetres, a Waterloo, Puigdemont dedicava el matí a perfilar la seva estratègia respecte a si era convenient o no desplaçar-se a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg.

També al matí han arribat les primeres notícies des de la ciutat francesa, a través d'algunes autoritats, de presència de policia espanyola en un nombre fora de l'habitual. Tenia alguna relació amb la visita de Puigdemont? Hi havia alguna operació policial en marxa? Això podia ser possible fins i tot sense activar l'euroordre? O s'havia activat sense un anunci oficial? Era tan forassenyat pensar que els vells acords entre Espanya i França per dur a terme detencions en calent en territori francès i pensats per a la banda terrorista ETA podien ser desempolsegats per a Puigdemont i Comín? No hi ha, òbviament, fonts oficials per revelar aquestes operacions, però el cert és que en l'entorn de Puigdemont aquesta versió es va donar per molt segura en vista de la informació rebuda.

La partida de Luxemburg continua molt oberta, diguin el que diguin uns i d'altres. Un avís: compte amb els primers titulars o amb les eufòries prèvies. Això ja va passar quan Alemanya va detenir Puigdemont, setmanes després l'Audiència de Schleswig-Holstein el posava en llibertat i tres mesos més tard descartava extradir-lo per rebel·lió. Veurem a partir d'ara com es donen les cartes.