El govern espanyol no tindrà la llista de funcionaris que reclamava Cristóbal Montoro a la Generalitat i que el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública havia posat com a condició per al pagament del FLA. No només això: l'havia exigit des de la sala del palau de la Moncloa des d'on s'ofereixen cada divendres les rodes de premsa posteriors al Consell de Ministres. No la tindrà es posi com es posi el ministeri, la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics de l'executiu espanyol, la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría o el mateix president Mariano Rajoy. Per la via administrativa ordinària no hi haurà llista de funcionaris de la Generalitat que certifiquin que no es gasten fons del Govern en la preparació del referèndum de l'1 d'octubre.

A partir d'ara, serà el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, l'únic receptor dels requeriments de l'Estat en haver assumit com a superior jeràrquic de la Interventora General qualsevol notificació que el govern espanyol pogués fer a la Generalitat relacionada amb les despeses de l'organització i preparació del referèndum. La decisió de concentrar en la figura del vicepresident el parallamps de qualsevol intent del govern espanyol de situar els funcionaris en la primera línia del conflicte té, almenys, dos objectius: el primer, visualitzar que després del recent canvi de consellers en el Govern Puigdemont, el paradigma ha canviat, i molt, i el vicepresident aglutina realment les funcions de coordinar, preparar i executar el referèndum. En segon lloc, eixamplar el terreny de joc de Junqueras que, per una raó o per una altra, ha hagut de demorar en les últimes setmanes iniciatives polítiques relacionades amb l'1-O.

El gènere epistolar utilitzat aquest divendres per Junqueras en la seva comunicació al ministre Montoro és educat, contundent i aclaridor. Suficientment educat perquè cap de les expressions no pugui molestar el titular d'Hisenda. Suficientment contundent perquè no li quedi cap dubte que els funcionaris quedaran protegits per més intents que realitzi el govern espanyol d'atemorir-los. I prou aclaridor perquè l'executiu de Mariano Rajoy entengui que en el Govern no hi ha flancs amb què poder atacar i sembrar la discòrdia. Per cert, una estratègia utilitzada propagandísticament no fa tant temps. És normal que al govern espanyol li estigui costant un temps aterrar en una realitat molt més incòmoda de la que havien vaticinat els seus expedicionaris al front català, que van apostar per un Govern immobilitzat i ple de dubtes davant de l'1 d'octubre i es troben a poc més de 60 dies improvisant noves mesures judicials.