D'allò que els professionals del Dret consideren les qüestions prèvies del judici de l'1 d'octubre, la vista de les quals ha tingut lloc aquest dimarts al Tribunal Suprem, se'n poden extreure cinc grans conclusions: primera, els advocats dels presos polítics independentistes i de la resta d'acusats, fins a divuit, han preparat a consciència la defensa dels seus clients i des del punt de vista jurídic la coordinació entre ells és impecable. La fiscalia del Tribunal Suprem ha demostrat algunes llacunes en la seva exposició i fins i tot ha comès algun error manifest a l'hora, per exemple, d'assegurar que s'havia publicat la declaració d'independència al DOGC, cosa que no es va fer. L'advocada de l'Estat que debutava en la causa i que té per davant, si es compleixen les previsions, desescalar el conflicte, va voler demostrar en aquesta sessió prèvia una contundència fins i tot superior, aparentment, a la fiscalia. Quarta: Vox, com a acusació particular, coneix perfectament el valor de l'altaveu que li suposa un judici d'aquesta naturalesa i això es farà més evident quan realment comenci. Finalment, el tribunal format per set magistrats i presidit per Manuel Marchena té per davant el menys semblant a un judici just. No sembla que els causi un gran trastorn.

Amb molt més coneixement de causa que jo, el professor Joan Queralt considera que el judici és per a tots aquells que creuen en el dret, la democràcia i l'Estat de dret, el judici més important a Europa des dels de Nuremberg, que van tenir lloc a l'esmentada ciutat alemanya els anys 1945 i 1946. Ara, es tracta de jutjar un govern com el català per uns fets que no va cometre i amb unes acusacions de rebel·lió, sedició i malversació que no van existir. La causa hauria hagut de decaure en conseqüència i quedar, en tot cas, en desobediència en línia amb els pronunciaments de tribunals d'altres estats europeus. Però això seria tant com assumir que el que hi ha hagut, bàsicament, és una causa general contra l'independentisme i això no passarà mai. Caldrà esperar anys perquè els tribunals europeus facin la seva feina.

Les prèvies d'aquest dimarts tenien a veure fonamentalment amb el tribunal que havia de jutjar els presos polítics catalans i la resta d'acusats. Si era competència del Suprem o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Serviran de ben poc els sòlids arguments de la defensa ja que juga aparentment una partida el desenllaç de la qual ja es coneix. Ningú no aposta que el Suprem modifiqui la seva posició però sembla bastant evident que la instància judicial hauria de ser el TSJC. Una altra cosa és que prefereixi l'alt tribunal assegurar-se el desenllaç de la causa però els fets van succeir a Catalunya i no hi ha cap motiu perquè hagin de ser jutjats a Madrid.

L'interès mediàtic que ja s'està veient pel judici, en mitjans de comunicació del món sencer, no serà res més que un aparador de totes les irregularitats processals que s'han produït a Espanya. Després del vist aquest dimarts, els lletrats defensors posaran en més d'un atzucac el tribunal. Segur que sí.