Dubto que hi hagi hagut en els últims anys un conseller que encara estigui pendent del seu nomenament per formar part del Govern de Catalunya que hagi provocat tant debat i expectativa, amb reaccions a favor —les que més— i en contra, com és el cas de Jaume Giró, cridat a ocupar en els propers dies la màxima responsabilitat del Departament d'Economia i Finances. Al voltant de la seva elecció s'ha construït tot un relat que té molt de contradictori, però també de despitós, de maniqueu i d'interessat.
De vegades, apareix com una elecció propiciada per Carles Puigdemont des del seu exili de Waterloo —on va anar Giró la passada setmana—, i en altres ocasions s'aventura just el contrari, que el cercle més proper al president a l'exili no vol entrar en el Govern. S'apunta que és una jugada genial per tornar a situar Junts al tauler econòmic i empresarial del país, però també una dificultat a l'hora de negociar en el futur amb un soci parlamentari imprescindible com la CUP. O també que és un independentista irredempt des de la joventut, mentre d'altres el veuen com un representant de l'Ibex pel seu currículum professional. També he llegit en mitjans que abans eren de referència que arribava al lloc per tapar la negativa d'Elsa Artadi, cosa que dista molt de ser veritat.
Tot això s'ha publicat, però cal reconèixer que res d'això no s'hagués pogut arribar a firmar fa una dècada o dos, quan la informació era molt més precisa i hi havia menys frivolitat. Sempre hi ha hagut inquiets per córrer a donar una versió aparentant que saben alguna cosa i versions clarament esbiaixades. Però mai amb l'exageració d'ara. Per no parlar d'algunes tertúlies on el nivell és tan baix i les anàlisis tan partidistes que sovint desinformen més que informen.
Giró és, per a Pere Aragonès, ja que seria el seu conseller d'Economia i Finances, i també per a Junts per Catalunya, partit que el designa per al càrrec, un autèntic privilegi i una excepció única, ja que costaria trobar una altra persona que en la seva posició professional i econòmica estigués disposada primer a acceptar el repte i, en segon lloc, ho fes des de la responsabilitat, el compromís i la il·lusió de poder servir al seu país, malgrat que totes les mirades ja estan posades en ell.
La partida de l'independentisme en els pròxims temps es jugarà en diversos terrenys i, en aquests moments, el més important és el del Govern, el de la gestió, entre altres, de manera important l'econòmica. Caldrà vendre Catalunya, i la seva sortida de la crisi, als mitjans de comunicació internacionals; a les entitats financeres internacionals caldrà explicar-los les bondats de comprar deute de la Generalitat per col·locar-la en les millors condicions possibles; i caldrà donar cos a l'acord d'investidura d'una banca pública a Catalunya. I el paper de Giró, per experiència i contactes, serà imprescindible en aquests tres objectius. De vegades, la mirada curta impedeix de veure l'objectiu final.