El nou equip del PP de Pablo Casado diu que vol fer un seguiment del que diuen els professors a les aules catalanes. Es podrien fer moltes bromes sobre Casado i les aules, ja que el seu expedient falsificat, el seu màster obtingut irregularment, dona de sobres per a això. Però no és necessari, igual la justícia acaba donant-li el cop que l'aparti de la política abans fins i tot del que ell mateix s'imagina. Les apostes que no arribarà com a candidat a la Moncloa estan obertes i no van precisament a favor seu.

Mentrestant, cenyim-nos al seu discurs contra l'escola catalana. Casado milita en aquesta qüestió i en tantes d'altres molt a prop dels neofalangistes de Ciutadans. Contra la llengua, contra l'escola, contra la identitat. La presumpta pedra filosofal que hauria de donar un tomb al país real, aquell que no reconeixen com a tal fonamentalment perquè no el coneixen. A la Catalunya que demostra una capacitat de resiliència a l'adversitat encomiable. I un s'imagina una legió de censors, com en els anys de la dictadura, vigilant que no hi hagi cap desviació de la doctrina que arriba de Madrid i que va inspirar l'excels exministre d'Educació José Ignacio Wert aquell que volia espanyolitzar els nens catalans quan manava i que va acabar donant titulars del malbaratament del seu retir a l'ambaixada d'Espanya davant de l'OCDE.

Casado com Rivera no tenen discurs. Si no van contra Catalunya, no els queda res. Casado&Rivera poden acabar patint un empatx de precampanya. Bàsicament perquè l'escola catalana no es toca, com repeteixen els seus docents. En aquest jardí ja s'han ficat d'altres abans i han fracassat estrepitosament. I si no, ja es veurà. Perquè una cosa és la teoria i una altra, la pràctica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat