Pedro Sánchez ha declarat, al Congrés dels Diputats, que l'índex d'execució a Catalunya, per part del seu govern, dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) ha de millorar. Ho ha assenyalat en el transcurs d'un debat parlamentari per informar del Consell Europeu ordinari, celebrat el mes de març passat, i que tenia com a tema de discussió l'ajuda espanyola a Ucraïna i la guerra entre Israel i Hamàs. I ho ha fet amb aquella desgana de qui contesta bàsicament per tenir tranquils els seus aliats independentistes i, d'una manera un pèl superba, explicar-los que es produeixen massa colls d'ampolla, que els preus de les matèries primeres han pujat, que no tenen res contra Catalunya i que tampoc no és tan estrany, ja que la Generalitat també té els seus problemes a l'hora d'executar la inversió dels seus propis pressupostos.
Si només fos millorar, com el president espanyol indica, els catalans podríem estar tranquils. També si acabés d'arribar al càrrec, però resulta que aquest mes de juny es compliran sis anys des de la seva arribada al Palau de la Moncloa i que no és sobrer recordar que això es va produir gràcies a una moció de censura que no hauria pogut tirar endavant sense el suport dels partits nacionalistes i independentistes. Des d'aquell mes de juny del 2018 han passat moltes coses, entre altres, diverses eleccions, però l'execució del que s'havia pressupostat per a Catalunya ha seguit invariablement a la cua. Hi ha tota mena de dades i en cap de les quals Sánchez no surt ben parat. Parlo, lògicament, d'estudis fets per diferents organismes al final dels exercicis pressupostaris. No de les múltiples rodes de premsa en les quals s'han venut en forma de promeses coses que mai no han acabat sent com s'han presentat.
Parlem de dades, encara que només sigui per poder novament escandalitzar-nos. L'any 2022 es va executar el 42,9% dels PGE per a inversions a Catalunya. Va ser la segona pitjor xifra des del 2015 i la mitjana estatal territorialitzada va ser del 73,2%. Però és que la pitjor xifra d'aquest període va ser la del 2021, en la qual Catalunya va tornar a ser, per segon any consecutiu, la comunitat autònoma amb un grau d'execució més baix. Parlem del 35,8%, un percentatge que posa els cabells de punta.
El percentatge d'execució (regionalitzable) mitjà de Catalunya en el període 2015-2022 va ser del 57,4%, una xifra inferior a la mitjana del conjunt de l'Estat (71%). Dues últimes dades. La Generalitat xifra en un total de 2.738 milions les inversions de l'Estat no executades pel govern de Pedro Sánchez, una estimació que inclou el període 2018-2021, ja que l'Estat no ha facilitat encara les dades sobre l'execució pressupostària del 2022 i molt menys del 2023. Des de Foment del Treball es calcula que des del 2013 al 2020, l'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, amb la qual cosa s'acumula un dèficit aproximat de 3.070 milions d'euros entre inversió pressupostada i inversió finalment liquidada.
El debat sobre el finançament es podria tenir seriosament i en un altre context si Catalunya rebés simplement el que és seu
Totes aquestes dades haurien de provocar una autèntica revolta ciutadana. És molt difícil poder complir les necessitats que els ciutadans de Catalunya mereixen amb un menyspreu permanent per part dels diferents governs de l'Estat. I aquí no entra el dèficit fiscal que ja s'apropa als 22.000 milions anuals. Hauria de ser una reivindicació compartida de la classe política catalana, com ho és a Euskadi, on les discrepàncies comencen fora del concert i els partits que no s'hi han afegit han estat penalitzats pels electors, com ara Ciutadans o Vox. En canvi, a Catalunya, els partits espanyolistes prefereixen parlar de les oficines de la Generalitat a l'estranger, del cost de TV3 o dels ajuts al català. Un acte de cinisme, ja que aquest debat es podria tenir seriosament i en un altre context si Catalunya rebés simplement el que és seu. O, fins i tot, el que li toca després de la quota de solidaritat que aporta.
Fa anys que aquest és un debat inajornable. L'obligació de la majoria és situar-lo d'una vegada per sempre en primer lloc.