El dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat es va situar l'any 2020 en 20.772 milions d’euros i, el 2021, en 21.982 milions d'euros. Aquest imports suposen un màxim històric que equival al 9,8% i 9,6%, respectivament, del PIB català. Així ho indica l’últim càlcul de la balança fiscal elaborat pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, presentat aquest dilluns, segons el qual Catalunya va aportar a l’Estat més del 19,3%, el 2020, i el 19,2%, el 2021, i només va rebre el 13,7% i el 13,6% en aquests anys.
Les anteriors balances fiscals que es van presentar corresponien a l’any 2019: aleshores el dèficit es va situar en 20.196 milions d'euros, un import equivalent al 8,5% del PIB català. El 2019, Catalunya va aportar a l’Estat el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que només va rebre el 13,4% de les despeses efectuades en el conjunt de l’Estat, segons les dades presentades el setembre de l’any passat per l’aleshores conseller d’Economia, Jaume Giró.
La consellera Natàlia Mas ha recalcat aquest dilluns que les dades de 2020 i 2021 constitueixen un “rècord històric”. I afegeix que suposen prop del 10% del PIB anual de Catalunya i prop del 50% del pressupost de la Generalitat per aquest any. En termes per càpita, signifiquen 2.831 euros per català, o sigui, “prop de 3.000 euros menys per cada ciutadà”.
Davant aquestes dades, Mas qualifica aquesta situació d’“ofec sostingut, injust i deliberat”. Sobre aquest “ofec sostingut”, va indicar que fa més de 35 anys que “el patim” i és estructural. També el qualifica d’injust perquè “supera en molt el model de solidaritat” i “castiga” a Catalunya. I també el qualifica d’“ofec financer deliberat” perquè és “constant i sistemàtic governi qui governi l’Estat”. I subratlla que s’ajunten diversos greuges, entre els quals destaca la caducitat del model de finançament i la infradotació de les infraestructures.
Sobre l’actual negociació amb el govern central pel pacte d’investidura de Pedro Sánchez, Mas va sintetitzar les reivindicacions de l’executiu català en tres qüestions: “Amnistia, autodeterminació i benestar, una qüestió aquesta última que va lligada a recursos”.
Mas ha criticat amb duresa la “política d’opacitat i manca de transparència” del Govern central. Va recordar que el maig passat va demanar per carta a la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, que aportes les dades, però no ho va fer. L’última vegada que van trametre aquesta informació va ser el 2018, però de manera parcial. La consellera va afegir que també ha demanat les dades de liquidació de comptes de l’Estat amb Catalunya, indispensables per elaborar els pressupostos de la Generalitat per l’any vinent, que tampoc ha rebut.
Les dades empitjoren si s’exclou l’activitat de la Seguretat Social, un àmbit que no es discrecional, que no depèn de la decisió dels governants. Excloent aquest capítol, el pes dels ingressos aportats per la Generalitat i les despeses rebudes augmenta substancialment. Tant el 2020 com el 2021, Catalunya va aportar el 19% dels ingressos, però tan sols va rebre el 9% de la despesa de l’Estat.
Desproporció entre ingressos i despeses
La desproporció entre el pes del ingressos aportats i el de les despeses rebudes és una “constant històrica” que es manté independentment de quina sigui la situació financera del Govern central. Aquesta desproporció és la “responsable” del saldo final territorial negatiu de Catalunya. L’informe constata que, des de 1986 fins a 2021, la contribució de Catalunya als ingressos de l’Estat ha estat del 19,4% de mitjana, mentre que la despesa rebuda durant tots aquests anys s’ha situat en el 13,9%.
Històricament, les diferències més grans es va donar l’any 1993 i el 2002, amb dèficits superiors al 10% del PIB. Els anys 2020 i 2021 es van situar, per tant, com a tercer i quart any amb un dèficit fiscal més gran en percentatge de PIB.
Les xifres mínimes de dèficit fiscal van ser el 1996, 1998 i 2001, amb dades inferiors al 7%. Això no obstant, segons els responsables del Departament d’Economia de la Generalitat, la sèrie històrica constata que, en els últims 28 anys, l’economia catalana ha rebut un “impacte contractiu continuat” com a resultat del dèficit fiscal.
El 25 de juliol del 2012, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de publicació de les balances fiscals. Aquesta llei estableix que el Departament d’Economia ha de calcular anualment la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central. Això no obstant, des de la promulgació de la llei, només s'han calculat les balances del període comprés entre els anys 2010 al 2016 perquè el govern de l’Estat no ha facilitat les dades necessàries. Malgrat això, l’any passat es van presentar les de 2019, però basades parcialment en estimacions, com ha passat amb les del 2020 i 2021, presentades aquest dilluns per la consellera Natàlia Mas.
Com que en els últims anys el govern central no ha publicat ni facilitat dades sobre la territorialització de la despesa de l’Estat i dels seus organismes autònoms, la Generalitat ha optat per aproximar al càlcul de la balança fiscal tenint en compte algunes estimacions en àmbits sobre els quals no han donat aquesta informació. Aquest càlcul s’ha efectuat amb la col·laboració d’experts de prestigi en matèria fiscal. El maig passat, Natàlia Mas va reclamar per carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que li trametés les dades per calcular les balances fiscals dels últims anys abans del 31 de juliol.