Es pressuposten inversions, però després no s'executen. És una de les queixes constants de la Generalitat i altres institucions catalanes com la Cambra de Barcelona des de fa anys i l'executiu de Pedro Sánchez no ha trencat amb la tònica. Al contrari, es va agreujar especialment l'any 2021, últim any amb informació disponible, quan tan sols es va executar un 35% del previst, 740 dels 2.068 milions pressupostats. En total, des que Sánchez va entrar en el Govern (comptant el 2019 com a primer any, ja que va arribar al poder el juny de 2018), s'ha executat només 2.509 milions, un 54,6% dels 4.692 planejats, deixant pendents un 46,53%, 2.183 milions. Cou més si es compara amb la Comunitat de Madrid, on s'ha executat 4.421 milions, per sobre dels 3.368 projectats en aquests tres anys, o sigui, un 131,2% del total.
L'estat va atribuir el baix nivell d'execució de 2021 a l'alt nivell d'obres i projectes previstos i és cert, aquests 2.068 milions van ser molt més que els 1.312 que, idèntics, es van pressupostar tant el 2018 com el 2019 i el 2020. Però també és cert que el total executat, 740 milions, és el més baix de tota la legislatura i cal remuntar-se a 2016 per trobar una xifra inferior. Va garantir l'estat que el ritme d'execució de 2022 era molt alt i que podria compensar la inexecució de l'any anterior, però el cert és que el Govern de Pedro Sánchez tancarà la legislatura, molt probablement, sense donar a conèixer aquesta dada que es publica anualment (i acostuma a sortir entre maig i juny) al web de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) del ministeri d'Hisenda i Funció Pública.
Comparant de nou amb Madrid, aquest 2021 va ser especialment elevat tant en previsions com en execució pressupostària. Es va pressupostar gairebé la meitat que a Catalunya (1.134 milions) i, tanmateix, es va executar gairebé el triple, 2.086 euros, assolint cotes rècord des de 2015 d'un 184%, just en el mateix moment en què Catalunya assolia les seves pitjors cotes.
La inexecució pressupostària a Catalunya, amb tot, està alhora de la inexecució mitjana de comunitats autònomes, però va acumulant desgastos i necessitats de millores en infraestructures que la Cambra va calcular que suposen ara mateix un dèficit de 50.900 milions, a executar fins a 2040 per pal·liar les mancances a la xarxa de carreteres, ferroviària de passatgers i mercaderies, de ports, aeroports i altres infraestructures.
Són, de fet, les inversions estatals en transport ferroviari i portuari les que més grau d'inexecució mostren. ADIF, per exemple, va projectar inversions en la infraestructura ferroviària per valor de 707 milions d'euros i tan sols en va executar 169, un 23,9% del total. ADIF-Alta Velocitat va planejar 492 milions en inversions i va executar 22 milions, un 4,6%. Renfe va planejar 262 milions i només en va executar 90, un 34,6%, si bé fonts de la ferroviària expliquen a ON ECONOMIA que el contracte de 1.000 milions per fabricar 101 trens per a Catalunya es va pressupostar en el seu primer lliurament a Madrid perquè no existia un contracte-programa que permetés imputar-lo a Catalunya. O sigui, que un problema burocràtic va motivar part de la descompensació de pressupostos amb Madrid, almenys en el cas de Renfe.
Si el 54,6% amb 2.509 milions invertits i 2.183 pendents dels 4.692 pressupostats s'enfronta a un 131% i 4.421 milions dels 3.368 projectats a Madrid, poc varia el panorama respecte a les execucions del govern del PP de Mariano Rajoy des de 2015, primer any de què es poden obtenir les xifres. Entre 2015 i 2018, es van pressupostar 4.609 milions d'inversions en Catalunya i se'n van executar 3.038, un 65,91% del total. Com és un any més que els tres comptabilitzats per Sánchez, es pot comparar la mitjana, de 607 milions liquidats contra els 836 milions anuals de l'executiu socialista. O sigui, el percentatge d'execució va ser més gran, però el total executat va anar a un ritme menor. Madrid també va comptar amb menys inversions en els anys de Rajoy, però la sobreexecució va ser una mica menor, sobretot a causa de la gran descompensació que va generar el 184% de l'any 2021.
3.754 milions pendents, un 40%, des de 2015
Si sumem els pressupostos i inversions de l'estat a Catalunya des de 2015 fins a 2021, s'han invertit en Catalunya 5.547 milions dels 9.301 projectats, amb la qual cosa queden 3.754 milions per executar, un 40,36% del pressupostat. O, per llegir-ho des de l'altre angle, s'han liquidat un 60% dels pressupostos de l'estat destinats a Catalunya des de 2015.
Moltes de les empreses públiques estatals tenen seu a Madrid, la qual cosa explica part de la descompensació amb la resta de comunitats i amb Catalunya. "La proximitat de grans constructores ubicades a Madrid també afavoreix aquesta descompensació", apunten fonts de la Cambra, que apunten que "els pressupostos a Catalunya estan dimensionats per sobre de la qual cosa objectivament es pot executar d'acord amb la disponibilitat real de projectes que puguin fer el pas a obres". La posada en marxa d'aquests projectes també depèn de la Generalitat i de la seva capacitat per licitar i activar els projectes, per la qual cosa la responsabilitat de la inexecució no és només de l'estat.
En relació amb l'alt grau de sobreexecució de 2021 a Madrid, des de la Cambra alerten que "entre les inversions en Madrid estava el rescat de les seves autopistes radials", i apunten cap a això com un dels detonadors. El gran dubte que, en qualsevol cas, planeja per sobre dels analistes de la Cambra, i que també ha qüestionat públicament la consellera d'Economia Natàlia Mas, és per què les dades d'execució de 2022 porten més de mes i mig de retard.