El cas de la menor de 12 anys tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA, víctima d'una xarxa de pederàstia, en què la Fiscalia demana un total de 107 anys de presó per a un home que la va violar reiteradament, ha obert en canal un debat larvat des de fa temps i que els diferents governs anaven esquivant a empentes i rodolons. No és ni de bon tros l'únic cas, però l'escàndol actua com a punta de l'iceberg d'una situació en què s'han anat posant pedaços i molts diners, quan el que calia era aturar el rellotge i analitzar si el model de gestió que continua vigent i que ve dels anys 80 del segle passat encara és vàlid. I, més encara, en un moment en què convergeixen dues realitats. En primer lloc, mai no ha estat tan fàcil que moltes famílies perdin la tutela dels seus fills en benefici de l'administració, quan això hauria de ser el contrari, o sigui, l'última solució possible. En segon lloc, una realitat radicalment diferent ja que, a partir dels anys 2017 i 2018, de vegades, fins i tot una quantitat no gaire allunyada del miler de nens immigrants aproximadament, han quedat cada any sota la tutela de l'administració catalana.

Una situació que no estava prevista i planificada per les administracions, sinó que va ser fruit de la dispersió de menors immigrants procedents de les Canàries que ha anat fent el govern espanyol per tot el territori. Segons l'informe estadístic mensual del mes de març passat elaborat per la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de la conselleria de Drets Socials i Inclusió que dirigeix Mònica Martínez Bravo, de la qual depèn la DGAIA, Catalunya acull actualment 6.450 nens i joves migrants no acompanyats, 2.242 dels quals són menors d'edat tutelats i 4.208 majors d'edat en pròrroga assistencial. Els nens i joves migrats només suposen el 40% del total de nens i joves acollits per la DGAIA, i el 56,1% dels nens acollits a centres residencials. A mesura que el problema es feia gran —i s'ha fet molt gran els últims anys, fins a convertir-se en un problema sistèmic—, s'optava per posar-hi pedaços, molts recursos econòmics i es prestava menys atenció a com estaven els nens. Era més important una solució global, encara que no fos bona, que no pas dedicar-hi recursos, que ja no n'hi havia, i baixar a cadascun dels expedients per conèixer el detall de la situació de cada nen o nena.

A mesura que el problema es feia gran, s'ha optat per posar-hi pedaços i molts recursos econòmics en comptes de fer atenció als nens

A més a més, hi ha hagut —ja se sap perfectament— picardia de gent que, en comptes d'evitar que els nens fossin carn de canó d'explotació i violència sexual, ha mirat cap a un altre cantó, s'ha fet rica i ha generat un patrimoni immobiliari. Amb els ajuts rebuts, els diners per a lloguer d'habitatges i altres afers s'acabaven transformant en immobles en propietat que s'anaven pagant mensualment amb els diners de l'administració. La síndica de greuges, Esther Giménez Salinas, ha obert una actuació d'ofici, malgrat que ella ja havia advertit feia un any, en una resolució del març del 2024, que la DGAIA havia de posar el focus en la fuga dels menors tutelats dels centres. Va ser com a resposta a una queixa presentada pel Col·lectiu d'Educadors i Educadores de Catalunya, que alertava que aquesta era una problemàtica estesa a tot el territori. Un altre informe de la sindicatura del 2023 ja alertava que el risc d'explotació sexual era més elevat entre les adolescents que resideixen als centres del sistema de protecció públic. També l'Oficina Antifrau de Catalunya ha obert una investigació per la gestió dels ajuts de la DGAIA a joves extutelats.

La consellera, que ha tingut un perfil públic baix sobre el problema, ha assegurat aquest dijous que la DGAIA necessita una transformació profunda i que això ha estat evident durant molts anys. No li falta raó, però amb ella al capdavant de la conselleria, la DGAIA ha estat al centre de la polèmica des de fa mesos, i fa tan sols unes setmanes va destituir la directora general que va nomenar l'agost passat, quan va prendre possessió. Martínez Bravo, que viu a cavall de Madrid i Barcelona, ha demanat comparèixer al Parlament per donar explicacions i arribar fins al final. S'hi trobarà el grup parlamentari de Junts per Catalunya, que ha anunciat la seva voluntat d'impulsar una comissió d'investigació a la cambra legislativa catalana. Junts també vol entrar en el que considera anomalies greus en l'àmbit de la contractació pública i de subvencions. Al vespre, el PSC, ERC i els Comuns també van pactar la creació d'una comissió d'investigació al Parlament sobre l'activitat de la DGAIA del 2011 al 2025. L'època que s'investigarà, afecta, doncs, governs i consellers de tots colors polítics, ja que en aquests quinze anys hi ha hagut set titulars del ram: Josep Lluís Cleries (2010-2012), Neus Munté (2012-2016), Dolors Bassa (2016-2017), Chakir El Homrani (2018-2021), Violant Cervera (2021-2022), Carles Campuzano (2022-2024) i Mònica Martínez Bravo. Tres d'ells militants de Junts, tot i que formessin part anteriorment de Convergència o del PDeCAT —Cleries, Munté i Cervera—; tres més d'Esquerra —Bassa, El Homrari i Campuzano— i una del PSC.