El president de la Generalitat ha anunciat aquest dimarts el seu segon Govern en deu dies, un cop el Ministeri de la Presidència li ha fet saber per escrit que no publicaria en el DOGC el primer que va comunicar a l'opinió pública, ja que figuraven entre els seus membres dos consellers presos, Jordi Turull i Josep Rull, i uns altres dos exiliats, Lluís Puig i Toni Comín. La decisió del govern de Mariano Rajoy únicament deixava dues sortides: mantenir-se ferms en la seva posició i deixar Catalunya amb president i sense Govern o, al contrari, rectificar i fer un executiu sense els quatre consellers que Madrid es negava a acceptar. Al final, Quim Torra ha posat en marxa una tercera via que és més aviat una variable de la segona opció: retira els consellers objecte de la polèmica i simultàniament anuncia una querella imminent contra Mariano Rajoy per prevaricació.

És obvi que Torra, després d'intentar un camí diferent, ha fet renúncies a canvi d'un Govern que pugui actuar de manera immediata. En aquest aspecte, és molt probable que trobi molts més partidaris de la decisió que ha adoptat que si hagués pres una altra opció. L'acompanyava la raó per no fer el que ha fet i, segurament, també la força legal que no hi havia cap impediment per al primer Govern que va presentar, ja que els quatre consellers a la presó o a l'exili tenien tots els seus drets polítics vigents. Absolutament tots. Una altra cosa és que l'acord dels partits del 155 deixés la legalitat vigent i l'opinió àmpliament compartida dels juristes que han opinat sobre això en un segon pla, i que s'haguessin conjurat per no publicar en el DOGC el primer Govern. En fi, una qüestió de testosterona. I punt final.

Fer política en aquestes condicions no és fàcil. Sobretot amb un govern espanyol que canvia les regles de joc permanentment des que va intervenir l'autonomia catalana. També d'abans, però la sensació d'injustícia i de vulneració de la legalitat s'ha fet més evident amb la suspensió de l'autonomia, la dissolució del Govern Puigdemont i la convocatòria d'eleccions el passat 21 de desembre. Aquella jornada electoral i la victòria nítida de l'independentisme en condicions enormement difícils ha trastocat tots els plans de l'unionisme. Ara veurem si, almenys, és capaç el govern de Rajoy no només de deixar sense efecte el 155 —un acte, en teoria reglat, després de la publicació del nou Govern— i no introdueix trampes complementàries que anul·lin qualsevol efectivitat del nou executiu català.

El control de les finances serà una de les àrees sobre les quals Madrid continua exercint un control setmanal o mensual. Un fet insòlit i insultant i que no es modificarà en temps. Però fer govern, com els nous membres sabran a partir d'ara, és fonamentalment un camí d'espines. Entre altres coses, perquè qui té la paella pel mànec té el poder. I ni una cosa ni l'altra no són presents aquí.