La segona reunió a la presó de Lledoners entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, encapçalada per Oriol Junqueras i Jordi Sànchez i amb l'assistència del presidenciable Pere Aragonès, ha servit per constatar que, encara que el govern de coalició es fa força costa amunt, continua sent possible. I és l'opció en la qual es continua treballant. De les tres diferències estratègiques entre ambdues formacions —el paper del Consell per la República, la rèplica a un hipotètic fracàs de la taula de diàleg quan es compleixi el termini establert de dos anys i la resposta conjunta dels grups parlamentaris independentistes al Congrés dels Diputats a les qüestions que tinguin a veure amb l'autogovern— s'avança amb lentitud, però no es retrocedeix. L'últim punt és el més avançat, però en els altres dos no hi ha un acord pròxim, encara que s'hi ha avançat també aquest dissabte. Això per no parlar del repartiment de carteres del Govern, que Junts considera inacceptable i molt lluny del que tenia ERC en l'anterior legislatura.

Ara com ara, ambdós partits han de continuar treballant en el desbloqueig, atès l'enquistament històric entre dues estratègies marcadament diferenciades i, per això, reunió rere reunió tornen a sorgir els mateixos temes i les posicions es mouen molt lentament. Aquesta situació i l'avenç inexorable del calendari —el proper dia 26 s'acaba el termini per a l'última investidura i en cas de no haver-hi llavors un president elegit pel Parlament, es convocarien automàticament noves eleccions— fa pensar que la taula de negociació entre ERC i Junts, si no es fan passos significatius, no és gaire lluny d'explorar quines serien les condicions perquè la formació de Puigdemont arribés a prestar a Esquerra els diputats necessaris perquè Pere Aragonès fos investit president. Quines serien aquestes condicions? És un escenari desconegut, ja que no hi ha precedents d'una situació similar i, òbviament, els acords que s'hagin pogut assolir anteriorment, per exemple amb la CUP, són comparables.

No obstant això, després de la reunió d'aquest dissabte a Lledoners sembla que ambdues formacions tenen ganes de prolongar les reunions i donar-se un nou termini, un cop ha vençut el que havia expressat en públic ERC de l'1 de maig. La incomoditat actual és clarament visible en les dues formacions, que tampoc no saben ja què explicar més a l'opinió pública després que des del 14 de febrer hagin estat negociant sense resultats factibles.

En última instància, és molt probable que, encara que les negociacions siguin difícils, els dos partits temin les conseqüències d'un desenllaç negatiu. La materialització del desacord actual, si s'acabés concretant, portaria a la recambra un artefacte de naturalesa desconeguda com és la consulta a les bases de Junts de la validació d'un acord, el que sigui. Ningú dubta que si se sotmetés a votació un acord entre ambdós partits, seria ratificat. Però és igualment segur que si la direcció proposés votar la investidura d'Aragonès i anar a l'oposició, acabaria sortint? O hi hauria un decantament cap a la convocatòria de noves eleccions? Encara són lluny d'aquest escenari, però les consultes, de vegades, van carregades de sorpreses.