En plena campanya de les eleccions andaluses ―aquests comicis que se celebraran el dia 2 i que giren fonamentalment sobre Catalunya― al govern de Pedro Sánchez li acaba d'esclatar l'obús de Gibraltar. En la recta final de les negociacions del Brèxit entre la Unió Europea i el Regne Unit, Brussel·les i Londres acaben d'introduir unes modificacions al memoràndum que, a la pràctica, allunyen el Penyal de Madrid, ja que reconeixen que el seu futur depèn del Regne Unit, donant per bona la seva pertinença a la família britànica. Si s'aprova així diumenge a la cimera de caps d'estat i de govern de la UE, la reivindicació espanyola de Gibraltar passarà a ser història.

Espanya ja ha anunciat que si no es modifica, no votarà l'acord i la primera ministra britànica, Theresa May, per la seva part, ha respost que protegirà la sobirania britànica de Gibraltar. Mentre tot això succeïa, Pedro Sánchez s'emmurriava i des d'Exteriors s'assegurava que el Regne Unit havia actuat amb nocturnitat i traïdoria. Del ministre Josep Borrell, el titular del ram, tan loquaç en altres ocasions, se saben poques coses després del seu últim incident al Congrés dels Diputats assegurant, i mentint, que un diputat d'Esquerra Republicana li havia escopit a l'hemicicle. Una cosa que ha resultat ser falsa i sobre la qual encara no s'ha disculpat malgrat l'evidència manifesta que era mentida.

Borrell sí que ha parlat sobre el Regne Unit des de Brussel·les per al setmanari Politico en aquelles declaracions tan controvertides en les quals va vaticinar que abans es trencaria el Regne Unit [per Escòcia] que Espanya [per Catalunya]. Unes manifestacions que no van provar gens bé a Londres, però això al ministre Borrell no sembla preocupar-li molt, ja que no deixa de ser un front més dels que té oberts la diplomàcia espanyola. Acaba de presentar una queixa al seu homòleg francès per les protestes de les armilles grogues a la frontera que considera que interfereixen el comerç; ha retirat l'estatus diplomàtic a l'ambaixador de Flandes a Espanya i ha obert una crisi important; i ha exigit a Grècia, i aconseguit, el cessament del seu cònsol honorari a Barcelona per la seva simpatia amb el moviment independentista català.

Massa fronts per a un polític el principal objectiu del qual a hores d'ara no és la política exterior espanyola. Encara que la UE és el club dels acords per molt difícils que semblin i de no deixar menyspreat un dels seus socis, al Madrid incendiat que és avui la capital espanyola es pot acceptar el descrèdit de totes les institucions però Gibraltar ja són figues d'un altre paner. És l'orgull espanyol.