Ha començat aquest divendres el judici contra Laura Borràs per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Se l'acusa d'haver donat instruccions per dividir en 18 contractes, que sumen 309.000 euros, els treballs del web de l'organisme. La primera sessió, en la qual es van debatre les qüestions prèvies, va estar protagonitzada per un foc creuat d'acusacions entre la defensa de la suspesa presidenta del Parlament i la d'Isaías Herrero, l'amic de Borràs que va ser beneficiat amb l'adjudicació i que ara està en converses amb la fiscalia per canviar la seva declaració a canvi, segurament, d'un millor tractament per part del Ministeri Públic. Borràs es juga una petició desorbitada de la fiscalia de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació a càrrec públic, una condemna igual a la sol·licitada inicialment per a Herrero.

És evident que és un judici difícil per a Borràs i el canvi de posició d'Herrero no l'ajudarà sinó al contrari. La fiscalia ha volgut amarrar la sentència davant de l'eventualitat que l'encreuament dels correus que són objecte de la discussió per conèixer la incriminació de cadascun dels acusats puguin no ser concloents o qui sap si inadmesos. Amb el canvi d'Herrero, la fiscalia té pla A i pla B, la qual cosa l'ajudarà en la seva exposició a mesura que avanci el judici. Però és d'esperar i de desitjar que la presidenta suspesa del Parlament tingui un judici just, una cosa que per experiències anteriors quan hi ha hagut processos oberts a líders independentistes, lamentablement no s'ha produït.

Pels seus càrrecs polítics, que ha volgut mantenir tant sí com no, i la seva rellevància indiscutible, és evident que el judici a Borràs té també un altre tipus de connotacions que afecten el Parlament i Junts per Catalunya, partit del qual és presidenta. En el cas de la Cambra catalana, el resultat de la sentència obligarà a la seva restitució o a l'elecció d'un o una substituta definitiva, posant fi a la peculiar situació d'interinitat actual, en la qual la vicepresidenta Alba Vergès ostenta la presidència en funcions. Dijous passat, la vigília de l'inici del judici, Laura Borràs va anunciar que s'apartava de la vida pública temporalment per centrar-se en la seva defensa. Encara que tard, va adoptar la decisió correcta ja que la gravetat de les acusacions i en nom de la millor de les defenses fa temps que hauria hagut de prendre aquest camí. A ningú no li hauria estranyat i això no hauria suposat l'acceptació d'una culpabilitat que ella nega i sobre la qual té tot el dret a reclamar la presumpció d'innocència.

Però va prendre el camí contrari i el fet que pel mig hi hagi una acusació de corrupció no l'ha ajudat a trobar suports més enllà del seu propi partit. Així, en la primera sessió del judici, a la jornada en la qual les formacions polítiques independentistes solen acompanyar als citats als jutjats, no hi van ser presents ni Esquerra Republicana, ni la CUP, ni Òmnum Cultural, ni l'Associació de Municipis per l'Independència (AMI). També van ser notables les absències de la seva pròpia formació, Junts, amb una delegació en la qual destacaven Jordi Turull (secretari general), Albert Batet (president del Grup Parlamentari), i Josep Lluis Cleries (president de Junts en el Senat) però en la qual no hi eren ni l'alcaldable Xavier Trias, ni l'exsecretari general, Jordi Sànchez, ni el gruix de consellers en l'anterior Govern -a excepció de Jordi Puigneró- ni diversos membres del comitè executiu del partit. Al carrer, no pas més de 400 persones li donaven suport en la seva compareixença davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

De la resolució final del judici dependrà també el futur de la presidència del partit per més que Junts hagi esquivat tot el que ha pogut aquest debat. És obvi que una resolució en una o una altra direcció marcarà un punt d'inflexió i el fet que aquest debat estigui ajornat no vol dir que no s'hagi de produir. És, per tant, un judici amb moltes afectacions -també interessos, és clar- pel mig. I que aquest divendres no ha fet més que començar.