El Museu Picasso de París acull fins al proper mes de setembre una singular exposició sobre la primera esposa de l'artista malagueny, Olga Khokhlova, també coneguda com Olga Picasso. Khokhlova, una atractiva ballarina ucraïnesa que pertanyia a una família adinerada amb vincles amb la Rússia imperial, va compartir la vida amb Picasso entre 1917 i 1935 i està considerada la primera musa del pintor. Encara que Picasso la pintava malenconiosa i trista, moltes ressenyes de l'època la presenten com una persona alegre i focus d'atenció de l'alta societat parisenca.

Amb ella va viatjar a Barcelona al cap de poc temps de conèixer-se i la ciutat la va captivar. Entre les 350 obres exposades, dibuixos, pintures i fotografies, hi ha a la segona planta del museu una carta que li va enviar al novel·lista i polític francès André Malraux, amb qui mantenia una correspondència regular, el 1974, dos anys abans de morir. També extractes de La tête d'obsidienne, l'obra de Malraux que recull converses amb Picasso. Doncs bé, en una tela de l'exposició cita la frase següent de Picasso: "Nosaltres, els espanyols, és missa al matí, toros a la tarda i bordell a la nit. Què tenen en comú? La tristesa". M'interessa poc la seva afició a les curses de braus i gens la fama que tenia de faldiller i també de gasiu, però sí el pes que Picassso donava a la tristesa que, en part, no és cap altra cosa que una falta d'energia. Un dolor a l'ànima.

No sé gaire bé com definiria Picasso 43 anys després l'estat d'Espanya i el pes de la tristesa que, en part, pot ser que no hagi canviat gaire. L'absència d'un projecte atractiu pot ser-ne un motiu. No l'únic. Però reforça la idea d'un país a la defensiva. Pendent de donar una resposta, més que d'oferir un pla. Vet aquí una de les grans diferències del que succeeix actualment en aquesta Catalunya creativa i explosiva, petita sempre, mesquina de vegades, incapaç de mirar més enllà de les següents 48 hores, amb baralles entre els seus dirigents; però que reivindica i s'uneix entorn d'un projecte il·lusionant i democràtic com és el referèndum d'independència que aglutina més del 70% de la societat catalana.

La tristesa d'uns, que deia Picasso, davant l'esperança d'altres. El rellotge de la política que es posarà en marxa aquest dilluns a Madrid a la Caja de Música de l'Ajuntament. Un canvi de rasant definitiu cap al referèndum.