Amb poques hores de diferència, Espanya ha completat dos fiascos esportius significatius: l'eliminació de la Copa del Món de futbol i la clausura dels Jocs del Mediterrani que s'han celebrat a Tarragona. En ambdós casos, el desastre no ha estat casual: en el cas del Mundial de futbol que se celebra a Rússia, el combinat espanyol ha rebut el càstig que es mereixia. Després d'una primera fase de grups en què va practicar un futbol molt mediocre, ha estat incapaç de millorar el joc en vuitens de final i abandonarà Rússia en les pròximes hores.
Les jornades de glòria amb un equip magnetitzat al voltant dels jugadors mítics del Barça de l'última dècada han passat i ara no deixa de ser una selecció més. Com sempre en la seva història. Si a això s'hi afegeix el cessament fulminant del seleccionador que havia de dirigir el Mundial ―Julen Lopetegui― després d'anunciar que havia fitxat pel Madrid de Florentino Pérez, quaranta-vuit hores abans del primer partit, potser tot s'explica molt més fàcilment.
Aquest diumenge s'han clausurat també els Jocs del Mediterrani que s'han celebrat a Tarragona. Un esdeveniment esportiu a l'altura dels grans desastres que es puguin recordar. En deu dies difícilment es podien acumular més desastres des d'organitzatius a institucionals. Els més cridaners, l'error que ha suposat que la majoria de les celebracions esportives hagin tingut lloc amb les grades buides o semibuides, incloent les cerimònies d'inauguració i de clausura. Cal afegir-hi les denúncies que s'haurien desviat entrades cap a organitzacions espanyolistes i, en canvi, no s'haurien facilitat a federacions esportives catalanes, com va denunciar la Generalitat.
La propensió històrica a tapar tots els fiascos portarà, segurament, que en unes setmanes no es parli de res de tot això. Caldria demanar que, ni que fos excepcionalment, s'exigissin responsabilitats als organitzadors, ja que la imatge de Tarragona i de Catalunya ha quedat tacada darrere de la incompetència i del sectarisme.