Hi va haver un temps en què la política era una professió, fins i tot amb un cert reconeixement als que s'hi dedicaven. Errors propis i aliens, crisis econòmiques i avanç dels populismes de dretes i esquerres van fer que d'aquesta percepció es passés gairebé a la banda contrària: és un mèrit no haver-se dedicat a la política per ser a la cosa pública. No hi ha un sistema perfecte, sens dubte, però la confecció de les candidatures electorals d'aquí i d'allà està buscant i recercant en totes les àrees tret de les dels propis partits que, lluny de ser una pedrera de futurs polítics, acaben sent bàsicament un problema. En els últims dies, fins a quatre persones diferents m'han comentat que han estat temptats i temptades per incorporar-se a candidatures diferents de l'arc parlamentari i tots ells i elles per més d'una formació política. Algun, fins i tot, acabarà sumant-se a alguna llista i la seva decisió acabarà depenent de la millor oferta que rebi. Així de senzill.

Seran, en aquest aspecte les eleccions espanyoles, municipals i europees tota una capsa de sorpreses, ja que ningú no es resisteix als fitxatges. A Catalunya, l'últim especialment sonat ha estat el de Cayetana Álvarez de Toledo, tertuliana coneguda i polèmica que ha acabat de número u del PP per Barcelona. Pablo Casado creu que és un bon cap de cartell encara que de Catalunya sap, bàsicament, que hi ha independentistes, als quals vol combatre, i s'hi parla català, una cosa que tant li fa perquè ella parla castellà i ja en té prou. I el seu expedient polític? Va ser diputada a la IXa (entre el 2008 i el 2011) i la Xa legislatura (del 2011 al 2015). La seva activitat parlamentària va ser escassa, sobretot en la segona de les seves legislatures, en la qual no consta que fes cap pregunta oral, cap sol·licitud de compareixença, cap petició d'informes i cap sol·licitud de comissió, subcomissió o ponència. Això sí: 9 preguntes escrites. Tot, per competir amb Inés Arrimadas.

Ciutadans, per resoldre la seva falta de talent ha recorregut, per exemple, a Marcos de Quinto per fer tàndem amb Albert Rivera a Madrid. Qui és Marcos de Quinto? Al seu currículum apareix que va ser vicepresident de Coca-Cola fins al setembre de 2018, quan va traslladar la seva residència a Portugal, on, casualment, pagava menys impostos que a Espanya. Una de les seves societats presenta un balanç més que dubtós: va captar subvencions el 2016 i 2017 per un import que triplica la xifra de negoci. El primer impacte positiu reeixit ha acabat sent un problema imprevist. A vegades els fitxatges tenen això: enlluernen durant unes hores i els problemes duren bastant temps més.

I completa aquest mercat primaveral qui més ha fitxat, Vox, que era qui menys equip tenia. Vox pesca a tots els caladors de la dreta extrema però crida l'atenció el nombre de militars d'alta graduació a la reserva o en algun cas en excedència que ja han estat anunciats. Tres generals de Terra, Mar i Aire encapçalant les llistes de Cadis, Castelló i Alacant; un altre general de divisió del Cos d'Intendència de l'Exèrcit de Terra, número u per Pontevedra, un coronel d'Infanteria per Melilla i fins i tot un legionari de qui encara no s'ha facilitat la identitat. Si Vox obté una representació parlamentària important mai no hi haurà hagut tants militars al Congrés des del final de les Corts franquistes.

Per cert, Ciutadans, que no vol ser menys que Vox, també ha anunciat el fitxatge d'un comandant d'artilleria en la reserva en una de les seves candidatures. Més que un nou aire sembla una altra cosa. Amb permís de la Junta Electoral Central.