El País Basc i Galícia aborden aquest diumenge les eleccions als seus parlaments en el que serà llegit com el primer test postpandèmia per a aquells partits que governen en ambdós territoris -PNB i PP, respectivament- però també per a les dues forces d'esquerres que governen Espanya. Se la juguen, òbviament, Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, però no ens enganyem, tot el que no sigui una victòria àmplia del PNB a Euskadi i una majoria absolutíssima de l'actual president de la Xunta a Galícia seria una absoluta sorpresa. Tant és així que ningú no compta amb un moviment brusc en ambdós territoris i per això la mirada també està posada en com es comporten PSOE i Podemos ja que passaran el primer examen electoral des que es va conformar un govern que no havia tingut cap precedent des de l'inici de la transició.

Les eleccions a Euskadi també han de servir per conèixer la salut del bloc independentista i el pes dels partits espanyolistes o unionistes. En aquests moments 46 dels 75 escons són del PNB (28) i de Bildu (18) i encara que les seves agendes no coincideixen per l'aposta autonomista dels nacionalistes bascos, els escons i els vots són on són a l'hora de radiografiar un país. La resta dels 29 diputats de la Cambra de Vitòria se'ls reparteixen Elkarrekin-Podemos (10), PSE (9) i PP (9). Ara juguen també Ciutadans en aliança amb el PP, i Vox. Serà significatiu saber si els partits de la Moncloa conserven els 28 i si la dreta espanyolista reté la pobra collita de 9. Al mig de tot això juga també el descrèdit de les institucions espanyoles, amb la monarquia i la corrupció de la família reial avui pel capdavant.

Galícia juga una lliga a part ja que si la contundent victòria de Feijóo s'acaba produint i el seu èxit se l'apunta el PP, als populars, però, no se'ls ha vist a la campanya. La marca ha estat l'actual president de la Xunta, el discurs moderat, comparat amb el del tàndem Casado-Cayetana, i, com ja succeïa amb Fraga l'espai que s'ocupa limita amb un galleguisme conservador.

Per a Pedro Sánchez, les eleccions seran el segon examen dels tres que afrontarà al juliol. El primer, com és sabut, el va suspendre aquesta setmana amb el fracàs de la seva candidata, la vicepresidenta Nadia Calviño, a presidir l'Eurogrup amb totes les cartes al seu favor. El tercer serà el repartiment dels fons comunitaris per la pandèmia i el criteri que finalment acabi prosperant. La derrota contra pronòstic de Calviño pot ser una anècdota o un seriós avís. Si és el segon, el govern espanyol entrarà en un camí que anticiparà segurament els límits de l'actual mandat i Sánchez haurà d'anar pensant en altres majories si vol fer bona alguna cosa que avui ningú no qüestiona: que el nombre de vides polítiques que té és realment gairebé il·limitat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat