En una espiral rampant, les dretes espanyoles —les polítiques i les seves terminals mediàtiques—, però també amb el silenci de molts sectors de l'esquerra que esperen que se'ls faci la feina bruta, han decidit plantejar la que consideren que és l'última de les batalles contra Catalunya. La definitiva. Contra la seva llengua i el seu model educatiu. No és la primera vegada que es produeix i tampoc no serà l'última, ja que no tinc dubte que la conscienciació del catalanisme polític davant de l'atropellament permanent als drets nacionals de Catalunya tindrà sempre una resposta adequada, capaç de salvaguardar el nervi de la nació catalana. Cada vegada que el catalanisme polític ha reculat —la història és magnífica a l'hora d'aprendre, encara que els polítics la utilitzin tan poc— l'espanyolisme ho ha aprofitat per reforçar-se a Catalunya. El salt polític de la societat catalana en l'última dècada no ha tingut una resposta democràtica per part de l'estat espanyol, sinó una repressió desmesurada des del punt de vista judicial i policial. En una confrontació molt desigual i, ara com ara, encara viva.

El que estem veient amb la llengua catalana, l'atac a la immersió i els intents per desarborar l'escola catalana, eix imprescindible de la cohesió social, ultrapassa, àmpliament el que hem viscut en altres moments recents de la història. El mètode goebbelsià de propagació de mentides s'ha apropiat del discurs públic i convenientment amplificat per diaris, ràdios i televisions mostra Catalunya com un camp de batalla on diàriament s'emprenen atrocitats. Cal posar fi a aquest discurs d'odi i mentides i fake news permanents. El Govern ha de defensar, és també la seva obligació, els drets i la imatge de Catalunya, també en els tribunals. Com és possible que la Fiscalia, sempre tan atenta a qualsevol pujada de to en sentit contrari, guardi silenci davant de les barbaritats que s'estan escoltant?

L'última de Pablo Casado és més que reveladora: "Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions per no deixar anar al bany nens que parlen en castellà? Es pot tolerar que hi hagi nens que per parlar castellà els fiquessin pedres a les motxilles? Es pot tolerar que als fills de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional se'ls assenyali a classe i es digui que aquests nens no poden estar integrats? Doncs això és el que fan no només Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP sinó el partit que els fa imprescindibles a escala nacional, el Partit Socialista". No és un còmic a qui se li n'ha anat la mà en una gala de Nadal, tampoc la lletra d'una cançó d'un raper insubordinat. És el president del PP, amb el que representa, intentant crear una confrontació civil veient que el seu lideratge està més que qüestionat, una vegada només sembla possible que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, sigui capaç d'agrupar les dretes.

Hi ha molts motius per anar aquest dissabte a la manifestació convocada per Som escola al centre de Barcelona en defensa del català, la immersió lingüística i contra el 25% del castellà. També per donar suport a la magnífica iniciativa del concert de Lluís Llach i una legió de cantants catalans al palau Sant Jordi a la nit. L'evolució de la covid obliga a extremar les precaucions i és raonable que s'adoptin les mesures de seguretat necessàries. Dit això, quedar-se a casa no és mai una solució, ja que la història ensenya que només quan la mobilització ha estat important, el catalanisme ha tingut armes per defensar amb força les seves posicions.

El català, la llengua de tots no és simplement un eslògan. És la imatge gràfica d'un país pacífic que té la seva identitat i que se sent permanentment assetjat, qüestionat i rebaixat. Que necessita defensar al carrer coses tan òbvies com la seva llengua. I no per una moda, ni per rebaixar el castellà, que parlen perfectament tots els nens de Catalunya. Sinó perquè una nació que no defensa la seva llengua no pot ser considerada com a tal. És així de senzill. Encara que a 600 quilòmetres costi tant d'entendre. I, per això, es recorri a Joseph Goebbels i la seva propaganda.