En menys de 48 hores s'han produït dos moviments que reflecteixen ben clar que el marge per negociar amb el Govern espanyol és proper a zero. Però no un referèndum acordat, com el que la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha proposat a Londres de celebrar abans de 2021 i que ja ha rebut el suport de Jeremy Corbyn. Es tracta de quelcom infinitament més senzill: que es compleixi l'Estatut. El retallat pel TC i que va ser l'inici de la gran marxa cap a la independència de Catalunya.
Doncs bé, el vicepresident Pere Aragonès ha anunciat la interposició d'una demanda judicial contra l'executiu de Pedro Sánchez per incompliment del sistema de finançament autonòmic. A la Generalitat li falten 1.700 milions de la recaptació de diferents impostos, entre altres, del 50% de l'IVA i de l'IRPF, així com altres tributs especials. Tot això cal emmarcar-lo en l'asfíxia financera que sotmet l'Estat a Catalunya amb un sistema de finançament clarament injust, que s'havia d'haver renovat el 2013 i que ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez no han volgut abordar. I això que Catalunya xifra el dèficit fiscal anual en uns 16.000 milions anuals mentre que el Ministeri d'Hisenda reconeix d'aquesta quantitat uns 9.900 milions. L'administració espanyola ha donat tota mena d'excuses a Aragonès pel deute pendent de 1.700 milions però no l'ha cancel·lat.
El segon moviment del Govern espanyol contra el català s'ha produït recorrent el pla d'Acció Exterior de la Generalitat 2019-2022, al·legant que supera les seves competències. El pla, que s'articula en quatre eixos —presència, excel·lència, influència i compromís—, i va ser aprovat el passat 25 de juny, identifica i defineix els objectius que han de marcar l'acció cap a la Unió Europea i les relacions exteriors del Govern en els propers quatre anys. El Govern espanyol tenia dos mesos per deixar-lo en res —que vencien aquest diumenge— i en el Consell de Ministres d'aquest divendres ha iniciat legalment el procediment.
En ple debat en l'independentisme entre la confrontació amb l'estat espanyol, la desobediència civil i el diàleg, l'estratègia del deep state continua sent la mateixa de sempre: asfixiar econòmicament, retallar políticament. Un camí intransitable en el qual no es poden cobrar els deutes i és impossible projectar-se al món.