Aquest cap de setmana Esquerra Republicana celebra la seva conferència nacional en una situació d'absoluta excepcionalitat política: el seu president, Oriol Junqueras, és a la presó d'Estremera i la seva secretària general, Marta Rovira, exiliada a Suïssa per evitar la presó. Aquesta és la crua realitat de l'enorme dany causat pels tres partits del 155 i pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena: acabar amb la cúpula de les dues formacions polítiques independentistes que governen Catalunya des del 2016.

És normal, per tant, que la conferència nacional del partit sigui el lloc escollit per reivindicar la feina feta en els últims temps: des de la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre, la proclamació institucional de la República, les eleccions del passat 21 de desembre i, finalment, l'acord del Govern que ha permès la investidura de Quim Torra i que ha deixat en mans d'Esquerra set àrees de govern, entre elles les dues de més pressupost, Ensenyament i Salut.

Del conclave republicà en sortirà també la seva ponència estratègica que porta per títol "Ara, la República Catalana" i que cal ressaltar la unanimitat interna que ha recollit. El nou full de ruta busca combinar la defensa de les posicions adquirides per l'independentisme amb certes dosis de pragmatisme. També ampliar la base social que li dona suport per guanyar amplitud per l'esquerra, encara que sigui a costa de cedir algun espai a Junts per Catalunya. Com reconeix ERC, és una aventura no exempta de riscos, atesa la tensió política que es viu a Catalunya, amb nombrosos presos i exiliats. Però també és el pla 2.0 d'Oriol Junqueras des de fins i tot abans d'entrar a la presó. També des que va ingressar-hi.

La conferència nacional és també el punt de trobada per oficialitzar nous lideratges. El vicepresident Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, el president del Grup Republicà a la Cambra catalana, Sergi Sabrià, o la portaveu nacional, Marta Vilalta, estan cridats a agafar el testimoni en aquesta situació tan excepcional. I a aprendre de pressa. Ja que la història recent demostra que en la política catalana no hi ha un temps d'aigües calmades. I aquest no arribarà mentre la injustícia i l'excepcionalitat de presos i exiliats es mantingui.