Què deu ser que les notícies que vol comunicar la Zarzuela sobre la corrupció de Joan Carles I i de la monarquia sempre es tracta de fer-les coincidir amb un moment en què l'opinió pública està per a altres coses? La marxa de Joan Carles I al daurat exili als Emirats Àrabs Units es va produir en les primeres hores del mes d'agost del 2020, aprofitant un cap de setmana en un intent d'esmorteir l'impacte de la seva marxa d'Espanya enmig de l'esclat de nombrosos casos de corrupció. De la mateixa manera que Felip VI va voler comunicar que renunciava a l'herència del seu pare i que li havia retirat l'assignació que tenia el 16 de març de 2020 i, casualitats, el president Pedro Sánchez havia decretat 48 hores abans, el 14 de març, el primer estat d'alarma en tot l'estat per fer front a l'expansió del coronavirus. I, com, on n'hi ha dos, n'hi ha tres, aquest dimecres, en plena invasió d'Ucraïna per Rússia, amb un conflicte bèl·lic de dimensions mundials encara desconegudes, la fiscalia del Tribunal Suprem ha decidit arxivar qualsevol responsabilitat penal que hi pogués haver per part de Joan Carles I sobre presumptes comissions de l'AVE a la Meca. Es va enriquir però estava protegit per la inviolabilitat i quan no la tenia llavors no està tan clar o ha prescrit.

Queda així l'expedient judicial atado y bien atado, que, suposo, d'això es tractava. Només falta que com a corol·lari algú li hagi enviat el bitllet de tornada a Madrid, on com si es tractés de tirar un vel, el govern socialista haurà complert amb la comesa iniciada amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a cap de l'oposició al llavors president Mariano Rajoy: propiciar una transició ràpida en la direcció de l'Estat i desplaçar l'emèrit com fos, abans que la Corona saltés pels aires; desactivar la bomba que era Corinna zu Sayn Wittgenstein, més coneguda com a Corinna Larsen, amant i comissionista; i, finalment, que la justícia espanyola arxivés els nombrosos escàndols que el perseguien a Espanya, al Regne Unit i a Suïssa. Queda la carpeta Corinna però per a tot el que havia obert el cercle gairebé s'ha tancat del tot.

Pel mig, òbviament, la imatge internacional d'Espanya, amb dos conflictes com són el territorial per l'exigència de l'independentisme català que només s'ha aconseguit ajornar amb una repressió implacable, i l'anterior cap de l'Estat travessant la frontera precipitadament per instal·lar-se als Emirats Àrabs Units, ha caigut a nivells de degradació importants. Un informe internacional conegut ahir mateix i que recull l'última actualització de l'índex de Varieties of Democracy (V-Dem) fa retrocedir Espanya entre quatre i dotze posicions en la classificació mundial. El rànquing anual de The Economist publicat recentment també situava Espanya a la categoria de democràcia defectuosa. Els informes van caient i tots en la mateixa direcció: Espanya ha perdut qualitat democràtica i la justícia o la repressió són part de les raons de tot això.

Es tanquen totes les carpetes judicials, però no desapareix ni de bon tros la vinculació entre la monarquia espanyola i la corrupció. Es resol un problema personal i, si vol, el bitllet de tornada dels Emirats Àrabs Units amb destinació a Madrid ja els el pot anar a buscar. Però el problema institucional persisteix ja que no es nega la major, que hi va haver corrupció, sinó que no era perseguible en la seva condició de cap d'estat, o ha prescrit o no s'ha pogut provar. Massa caps per lligar per qui ja no podrà escapolir-se mai de la corrupció com una manera d'exercir la tasca de rei durant gairebé quatre dècades que van acabar en el desballestament al qual van totes les joguines trencades.