Quatre eleccions a Espanya en els últims quatre anys; dos presidents, Rajoy i Sánchez, superats per la revolta catalana; una possibilitat real que l'independentisme, per primera vegada, tombi el tauler polític català en unes eleccions espanyoles i obtingui la majoria dels 48 escons en disputa; Pedro Sánchez lluitant per no quedar-se en propietat el qualificatiu d'El breu, que ha lluït durant dècades Leopoldo Calvo Sotelo; una sensació, entre els sociòlegs electorals, del que ells denominen "la tempesta perfecta" per definir el que es va forjar fa uns mesos a Andalusia, quan no es va veure venir la magnitud de l'onada fins a la mateixa nit electoral.

L'independentisme a l'alça, l'esquerra espanyola a la baixa, la dreta cap amunt i una dispersió de partits -a Cantàbria, Terol, Canàries, Galícia, València- que aspiren a un o dos escons. Aquest és el quadre que pot deixar diumenge a la nit la política espanyola després de la jugada, qui sap si suïcida, de Pedro Sánchez. No sembla probable que el seu canvi de guió de les últimes hores accentuant el perill de la dreta i deixant en un segon pla Catalunya li doni l'oxigen que necessita per retenir els 123 escons que va aconseguir a l'abril i que ara ja firmaria. Fins a 115, vuit menys, li arriben a atribuir algunes enquestes que es donen a conèixer encara que no es publiquen perquè està prohibit. Les esquerres -PSOE, Unidas Podemos i algun escó de la formació d'Errejón, Más País- empatades a diputats amb les dretes -PP, Vox i Cs-, quan, l'abril, la diferència entre ambdós blocs espanyols va ser de 23 escons a favor de Sánchez i Iglesias.

És obvi que algú ha errat l'estratègia i que, en situacions de crisi, crisi profunda, com la que pateix Espanya, el comportament dels electors potser no és tan diferent del que succeeix al món sencer, i, lluny de reforçar la governabilitat, el que acaba succeint és que acaben donant-li una puntada de peu al tauler. L'independentisme tindrà cartes a jugar si és així. I seran bones cartes per modificar situacions que fins ara han quedat bloquejades. El suport entre PSOE i PP no és tan fàcil sobre el paper, amb una força política com Vox consolidada a l'alça. I hi ha el compromís de Pablo Casado que no s'abstindrà encara que Sánchez necessiti els seus vots.

S'obrirà llavors l'escenari d'unes cinquenes eleccions que ja no serien un suïcidi per a Sánchez, si encara hi és, sinó per a Espanya. Serà el moment de l'independentisme si obté uns excel·lents resultats i no s'ha conformat abans amb acords de baix perfil. Ara disposa de 22 de 48 escons i les enquestes atorguen una forquilla d'entre 23 i 26 per a Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP. La carpeta catalana lligant de mans la governació a Espanya fins que hi hagi diàleg entre governs sense línies vermelles com volen els electors. Aquest ha de ser l'objectiu si els resultats de les urnes el posen a l'abast. Doblegar la intransigència i asseure's a negociar.