Enmig de la tempesta electoral, de frases i acusacions pujades de to que se solen dir durant la campanya, moltes de les quals es tornen a guardar passades les dues setmanes que dura el tiberi en el qual tot s'hi val, la imatge dels presos polítics catalans en el Palau Robert portant únicament un cartell que deia Amnistia té un punt de balsàmica. També, d'esperançadora i, potser, qui ho sap, si de tranquil·litzadora. La batuta d'Òmnium Cultural els va congregar a tots, els de Junts i els d'Esquerra, aparcant picabaralles i retrets, i tornant-los a la crua realitat: tots ells tornaven a la nit a dormir a la presó en aquest captiveri injust que ha normalitzat presó i exili com si fossin el més normal del món quan no ho és. Carme Forcadell, Quim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa units en una performance que hauria de ser no una foto sinó la unitat d'acció política que tant s'ha trobat a faltar en aquesta legislatura.

Aquest quart dia de campanya ens va situar, per uns minuts almenys, a l'oasi independentista, i va servir per recordar que la repressió de l'Estat espanyol no coneix de partits ni d'ideologies i que és transversal contra tot el moviment independentista. D'aquí la importància de la cita amb les urnes del proper 14 de febrer en què l'independentisme no només es juga una determinada composició del pròxim govern, unes majories parlamentàries concretes o un/una president/a de Catalunya.

És molt més que tot això el que està en joc d'una manera etèria, intangible, en l'espès ambient de qualsevol campanya i que l'electorat ja comença a captar: com queda Catalunya?, ¿resistirà l'envestida per uniformar-la i harmonitzar-la amb la resta de les autonomies espanyoles? Perquè d'això va el 14-F, d'identitat i de supervivència, i la presència a Catalunya de l'exministre Salvador Illa com a cap de cartell electoral del PSC i banderer de Pedro Sánchez, avui convertit en la icona d'unionisme: es tracta de revertir els passos fets per la societat catalana en l'última dècada a la recerca de més llibertat, comptant amb l'eventualitat d'un retraïment del vot independentista per la pandèmia del​ coronavirus.

La campanya catalana ha introduït en aquesta arrencada una novetat en comparació amb la llarga precampanya: tres partits es disputen, segons els sondejos demoscòpics, la victòria: Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i el PSC-PSOE. Els tres poden quedar primer, segon o tercer, la qual cosa indica que la fidelització final de l'electorat i la gestió de l'abstenció en el poc temps que falta serà clau en el resultat. L'empat tècnic actual no vol dir, necessàriament, que s'acabi reflectint a les urnes la foto que ara ofereixen les enquestes sinó que qualsevol dels tres partits pot obrir una diferència important amb el seu competidor en aquests dotze dies que falten fins a la cita amb les urnes.

Aquesta situació tensarà la campanya i ens allunyarà progressivament de fotos com la d'aquest dilluns al Palau Robert. Encara que, depèn de com votin els catalans, els dos partits majoritaris de l'independentisme hagin de tornar a treure-la del calaix, en el qual la guardaran durant aquests propers dies, aquella mateixa nit electoral.