Si Groucho Marx va fer del seu enunciat "Dames i cavallers, aquests són els meus principis. Si no els agraden... en tinc d'altres" la seva frase més icònica, aquest dijous els magistrats rebels del Tribunal Constitucional que van discrepar de la sentència de l'alt tribunal en el càstig al pres polític Jordi Sànchez han dit una cosa similar: "Dames i cavallers, aquestes són les meves sentències. Si no els agraden... en tinc d'altres". Ja que no es pot entendre una altra cosa del matusser moviment ―segurament imprescindible, en vista del ridícul que els comporta― de correcció de les seves valoracions. Dit en plata, han retirat un dels fonaments del vot particular al·legant que no responia a la seva voluntat, ni al que va ser objecte de la deliberació del ple i que ells van firmar erròniament. Han trigat diversos dies a adonar-se del seu pretès error, els mateixos que han hagut de suportar una severa crítica a Madrid per la posició que havien adoptat.

Encara que no és una qüestió nuclear en les moltes resolucions que ha hagut d'adoptar el TC arran del procés català, sí que té importància, ja que afecta drets fonamentals. En síntesi, els magistrats del vot particular venien a retreure a la majoria del TC que desestimés la demanda de Jordi Sànchez respecte a la sanció d'un mes que se li va posar a l'inici de la seva presó per un tema de forma, que l'havia presentat fora de temps, i que no s'abordés el fons. Va causar sorpresa el vot particular dels magistrats Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, perquè s'havia trencat la unitat que mantenen els membres del TC en qualsevol tema que afecti els presos independentistes. També, pel fet que Valdés era el ponent del recurs i Xiol és un dels candidats que més sona per a ser el nou president del Constitucional.

Ara, la correcció és tan peregrina que deixa a les beceroles el TC i serveix lògicament de visualització de les forces politicojudicials per blindar al màxim qualsevol discrepància. També dona alguna pista del que s'ha d'estar forjant a uns centenars de metres, al Tribunal Suprem, amb la sentència que s'emetrà després de l'11 de setembre, segurament a l'octubre, sobre els presos polítics catalans. El govern de Pedro Sánchez, tancat a qualsevol diàleg amb els independentistes que pugui enterbolir la seva arrencada de legislatura i, qui sap, fins i tot disposat a un acord amb Ciutadans si Pablo Iglesias es posa molt pesat; la Moncloa actuant com alfil imprescindible perquè Colau continuï al capdavant de l'ajuntament de Barcelona i, en tercer lloc, una posició dura amb els dos cavalls de l'Estat al judici, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. El deep state ha tret tota la seva artilleria.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat