La intervenció d'Òmnium Cultural en plena negociació -a un ritme, certament, de tortuga- entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya per a la confecció del Govern català de la XIII legislatura mitjançant un document, demanant-los que no facin malbé el 52% de vots independentistes del passat 14 de febrer i que l'acord els permeti culminar el procés d'autodeterminació té, sobretot, voluntat d'enganxar i d'ajudar a soldar la desconfiança crònica entre les dues formacions. Òmnium entra en el debat a la seva manera reclamant a les institucions que facin la part corresponent de la seva feina i als partits, front comú i estratègia compartida.

Quan ja han transcorregut més de dos mesos dels comicis i l'acord hauria d'arribar abans de 40 dies i evitar així que es posi en marxa el cronòmetre de noves eleccions, la principal institució de la societat civil fa un pas endavant per intentar soldar els desacords evidents centrant-se en la cultura, la llengua, la cohesió social i els drets civils i polítics.

No és la primera vegada que Òmnium fa el paper de soldador entre formacions polítiques, bé sigui abans del referèndum de l'1 d'octubre i amb el seu president, Jordi Cuixart, com posteriorment, ja empresonat i complint condemna a Lledoners, on ja fa més de tres anys i mig que hi és reclós. El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha destacat aquest dissabte la necessitat que tot l'independentisme se senti seu el projecte, que no es pot negar cap via per a la independència sempre des de la no-violència i que és necessari un camí ampli i compartit. Tres declaracions sobre aspectes que des del 14-F cada formació interpreta a la seva manera i que, a la pràctica, bloqueja l'avançar definitivament cap a un acord.

La seva declaració sobre la tasca incansable de l'exili i l'esforç d'internacionalització ingent del Consell de la República va també en aquesta direcció, amb la voluntat que ERC i Junts superin el debat sobre un organisme que es pot reformular i ampliar però que seria un error tirar a la paperera la feina que fa i la capacitat de moviment de què disposa, en no estar sotmès a una possible intervenció política, policial o judicial del govern espanyol. El Consell és un gra al cul del deep state espanyol i l'objectiu ha de ser que la seva funció sigui el més unitària possible de l'independentisme, no pas dotar-lo d'un perfil baix i inoperant.

El dia a dia de la política, els desacords permanents i la bullícia per marcar perfil propi fan que massa vegades s'oblidi la realitat i que la repressió contra l'independentisme no cessi per una o una altra via. I això no deixa de ser un gran error.