Espanya serà el país que sortirà amb l'economia més danyada de la pandèmia del coronavirus i encapçalarà el rànquing mundial de caigudes el 2020. Aquest és el negre pronòstic que acaba de fer, aquest deslluït dia de Sant Joan, el Fons Monetari Internacional després de la nova reunió de l'organisme en què ha modificat els seus pronòstics d'abril en vista de les dades ja conegudes i en el qual s'han analitzat les 18 principals economies del món. Un 12,8% de caiguda el 2020, i un creixement de tan sols del 6,3% el 2021, vol dir que l'economia espanyola no sortirà en V d'aquesta crisi i que, en tot cas, només a finals de 2022 es podria arribar a una situació similar a 2019 si tot va més o menys bé. També necessitarà un rescat, amb condicions de reformes dures. En resum, una pobresa desconeguda a Espanya en les últimes dècades, un atur superior al 25% i un increment important del dèficit que s'elevarà per sobre del 120%.

L'FMI ha tirat per terra de cop algunes anàlisis que es feien des del govern i que volien relacionar un augment del consum amb una millora de l'economia. No hi ha res d'això i és el fals reflex d'una distorsió de moltes setmanes sense consumir. L'informe de l'FMI és devastador en un altre aspecte: els països que ho han fet pitjor amb el coronavirus són els que més patiran, amb Espanya i Itàlia al capdavant. En canvi, Grècia i Portugal, que van adoptar mesures quan tocava, tenen previsions econòmiques més bones. Encara que no agrada no és sobrer recordar-ho: si el govern espanyol hagués tancat Madrid quan se li demanava des de diferents llocs, amb el govern català al capdavant, avui la situació, potser, seria molt diferent.

El cert és que no es va fer i que Espanya s'aboca a una velocitat de vertigen al desastre per una triple crisi: una economia col·lapsada, amb símptomes de llarga permanència a l'UCI i amb un equip mèdic estranger vigilant l'evolució del pacient; una degradació de moltes de les institucions, començant per la direcció de l'Estat però seguint per la justícia, el Tribunal Constitucional o la Guàrdia Civil, entre d'altres; i un conflicte territorial amb una part del mateix, Catalunya, exigint un nou referèndum d'independència per separar-se d'Espanya i amb els seus principals dirigents a la presó o a l'exili després del primer que va tenir lloc l'octubre de 2017.

Potser ha arribat el moment que el govern comenci a dir la veritat als ciutadans i deixi de banda les mentides i la propaganda permanent de la Moncloa i que amb un repartiment ingent de diners aconsegueix silenciar qualsevol crítica i presentar a la ciutadania una Espanya irreal. El govern ha mentit tant i en tantes coses que li costarà trobar un fil conductor amb la veritat. No és estrany que la vicepresidenta Carmen Calvo, en un lapsus al Congrés dels Diputats, acabés dient aquest dijous que no pensava restituir la credibilitat de les institucions de l'Estat perquè no s'havia de restituir el que no ha existit. Mai una pífia involuntària no s'havia acostat tant a la veritat.