L'economia espanyola continua mostrant signes de debilitat extrema i les previsions que l'atur escali per sobre del 20 % l'any vinent són realistes. El Banc d'Espanya, que tradicionalment sol oferir pronòstics millors que altres organismes internacionals com l'OCDE o el Fons Monetari Internacional, ha confirmat que el PIB d'aquest any caurà dos dígits -entre el 10,7 % i l'11,7 %- i l'espanyola serà, segurament, l'economia europea que es comportarà pitjor i es faran evidents els efectes devastadors de la crisi sanitària i econòmica. La caiguda de l'abans injuriat turisme ha vingut a demostrar el que era evident malgrat les posicions dogmàtiques d'alguns: sense visitants, Espanya és un país a la deriva i no té on agafar-se per aguantar tsunamis com el que ha originat la pandèmia del coronavirus

Juntament amb l'ensorrament del PIB vindrà l'augment de l'atur -per sobre del 20 % al llarg del 2021- un percentatge que no es coneix des de 2015 i que d'alguna manera ara està contenint la implementació dels ERTO en multitud d'empreses i que no fan cap altra cosa que esmorteir el que ja serien unes xifres escandaloses. Encara que és poc discutible que els ERTO han estat beneficiosos per a l'excepcionalitat del moment i nombroses empreses que eren viables han trobat en aquesta mesura una ajuda imprescindible, és necessari que les polítiques econòmiques s'orientin el més ràpidament possible a la creació de riquesa. Només així se sortirà del bucle en què ningú no fa el primer pas perquè les incerteses sobre l'economia encara són molt altes.

Perquè de no ser així, a la crisi sanitària i econòmica actual encara pot sumar-se una tercera crisi: la paralització o la por dels sectors empresarials a no implicar-se en la recuperació econòmica ja que les polítiques governamentals no els acompanyen. De com es realitzi la distribució dels importants ajuts europeus -al voltant de 140.000 milions entre crèdits i ajuts- i de la seva rapidesa dependrà que aquesta ingent quantitat de diners serveixin per a la dinamització de la recuperació i la potenciació de nous sectors econòmics o perquè hi hagi empreses que equilibrin els seus comptes, avui en grans números vermells.

El mateix Banc d'Espanya preveu diferents escenaris de recuperació encara que el més raonable el situa el 2023 per assolir els nivells del PIB del 2019. És un temps enormement llarg que acabarà sent intransitable si el govern espanyol no es posa les piles i deixa que siguin les autonomies, com ha reclamat Catalunya, les que distribueixin els ajuts europeus i es tinguin molt en compte ajuts fiscals reals i no de boca per remuntar una economia que és a l'UCI.