El català haurà de continuar esperant per ser llengua oficial a la Unió Europea. Com ja va passar el mes de maig passat i en una altra ocasió prèvia, el Consell d'Afers Generals de la UE, en el qual es reuneixen els ministres d'Afers Exteriors dels 27, no ha assolit una posició unànime i la presidència de torn, danesa, va optar per retirar el punt de la votació. Espanya no va convèncer un grapat de països de l'òrbita del PP, començant per Alemanya, de donar llum verda a una iniciativa que la Moncloa necessita com el pa que menja per impedir la paràlisi absoluta de les relacions entre el PSOE i Junts per Catalunya. I a Junts per Catalunya li urgia l'acord abans de l'estiu perquè en l'haver de la seva negociació amb els socialistes hi hagués alguna cosa tangible.

Una setmana que era clau per als independentistes, ja que dilluns Esquerra Republicana es jugava la concreció del finançament singular en la comissió mixta Estat-Generalitat i divendres l'oficialitat del català es discutia a Brussel·les, s'ha saldat amb sengles carbasses. L'acord sobre el finançament de Catalunya ha estat tan vaporós, tan inconcret i sense cap xifra, que la posició espanyola ha incomodat fins i tot la consellera d'Economia, Alícia Romero. Esquerra, que n'esperava més, d'acord amb la informació que tenia del PSC, va passar d'assenyalar a començaments de setmana que la música sonava bé a corregir ràpidament el tret davant de la decepció generalitzada. El mateix Oriol Junqueras va advertir els socialistes que en aquestes condicions no tindrien pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya alhora que feia front a una certa crítica interna en la qual personalitats com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o l'exconsellera Dolors Bassa, que van passar diversos anys a presó per l'1-O, afirmaven que l'acord era una presa de pèl.

El pas de la carpeta del català per Brussel·les ha tornat a ser una decepció. La pujada de to del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, acusant els seus col·legues de segrestar o retardar el debat innecessàriament i el recordatori que Espanya ja havia resolt tots els dubtes legals que podien tenir i s'havia compromès a finançar l'oficialitat del català, el gallec o l'eusquera no ha servit de res. Sembla el dia de la marmota. La setmana prèvia al debat comunitari es generen unes expectatives que es dilueixen a mesura que s'apropa la data de la reunió. El que sembla clar, perquè la pel·lícula ja s'ha vist diverses vegades, és que les resistències són insuperables sense un acord amb el Partit Popular.

Sembla clar que les resistències al català a la UE són insuperables sense un acord amb el PP

Alberto Núñez Feijóo, gallec d'origen i parlant de la llengua pròpia de la seva terra, no està disposat a donar un triomf a Pedro Sánchez que, a la fi, podria ser una empenta important a la legislatura. Una trucada al seu correligionari Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu, desbloquejaria la discussió, orientaria Alemanya cap al sí, i el factor alemany serviria d'arrossegament a la resta de països que expressen una oposició entre radical i matisada. El camí sembla fàcil però recórrer-lo és gairebé impossible. Feijóo sap de la importància que Junts dona a aquesta qüestió, però també coneix les crítiques que rebria a Madrid si rectifiqués la seva posició. I, així, els mesos passen i un acord de l'inici de la legislatura amb Sánchez no ha aconseguit tirar endavant.

Els pròxims passos de la discussió seran el 16 de setembre, el 21 d'octubre i el 17 de novembre. Les tres cites encara amb la presidència danesa, especialment sensible davant del tema de les llengües. Però, ara com ara, sent realistes, les possibilitats d'un canvi dels països contraris són remotes.