La majoria independentista al Parlament té motius seriosos per estar molt preocupada. Els 70 diputats del 21 de desembre són avui, en el millor dels casos, 65, ja que hi ha cinc vots que no compten per decisió de la Mesa: Puigdemont, Sànchez, Rull, Turull i Comín. Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP no poden tirar cap iniciativa parlamentària endavant per si sols mentre duri aquesta situació, com s'ha vist aquest dimarts amb la pèrdua d'onze votacions de les resolucions que en altres circumstàncies haurien guanyat. El jutge Pablo Llarena ha trinxat els resultats de 21-D imposant una sèrie de decisions judicials, i, així, el Tribunal Suprem s'ha convertit en amo i senyor de la cambra catalana a partir d'una actuació judicial sustentada en premisses arbitràries i d'impossible justificació, però que li han permès acusar de rebel·lió, sedició i malversació els presos polítics catalans.

El desacord del juliol entre JxCat i ERC, que va canviar cap a un allunyament polític més profund passat l'estiu, al mes de setembre ha acabat en una estrident ruptura entre totes dues formacions, molt enganxades a un guió inalterable, no improvisat i que els últims dies s'ha convertit per a alguns en una qüestió exclusivament personal i no pas política.

Si la política és l'espai dels retrets, en aquestes hores això és l'únic que se sent en la majoria —ja minoria— independentista. És molt probable que els cataplasmes que fictíciament s'han posat per evitar que la crisi arribi al Govern facin efecte. El president Quim Torra i el vicepresident Aragonès per més que ho provin difícilment podran mirar cap a una altra banda, ja que la pèrdua de confiança entre les dues formacions inevitablement els acabarà esquitxant. La legislatura ha entrat en un atzucac? El Govern es trencarà com s'ha trencat el Parlament? Les eleccions seran inevitables? Són tres preguntes que fa unes hores no eren a sobre de la taula i que avui, després del que s'ha viscut al Parlament, és inevitable plantejar-se. Fins i tot, a la tercera avui és impossible donar una resposta segura al cent per cent.

Esquerra argüeix que, amb la seva decisió, Junqueras i Romeva han pogut votar aquest dimarts sense estar suspesos ni ser substituïts i amb els seus drets en el futur garantits, una circumstància molt diferent de la dels quatre diputats de Junts per Catalunya a la presó o a l'exili, que ni han pogut ni podran votar si no modifiquen la seva situació actual. No s'ha escrit l'últim capítol d'aquesta batalla que ja no és d'amagat, sinó que ha sortit a camp obert. La carta de Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull en què mantenen les posicions així ho fa entreveure. I la resposta de Junqueras, des de la presó de Lladoners, que els retreu que no preservin la majoria independentista i facin el pas que ell prèviament ja ha fet, també.

Divisió, divisió i divisió. Els partits de l'oposició ja poden fregar-se les mans.