La divulgació dels àudios d'una conversa privada entre l'exsecretari d'Hisenda i actual diputat d'Esquerra Republicana, Lluís Salvadó, i l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, del tot inacceptables pel seu contingut masclista i xenòfob ha provocat una tempesta que es projecta molt més enllà de la vida política. Entra de ple en l'àmbit del llenguatge a extirpar en tots els àmbits de la societat començant pels nostres representants, que ho són tots i cada un dels electes, voti cadascú el que voti. I el debat afecta, agradi o no, a la defensa d'uns valors que en aquest cas, per la seva militància política, desborda àmpliament el que és la resposta individual.

Salvadó s'ha disculpat i ha considerat la conversa en absolut apropiada. Una cosa, d'altra banda, òbvia, ja que els comentaris i les rialles sobre les romaneses, les brasileres, les mamelles grans o l'origen immigrant de l'esposa del president Puigdemont són terrorífics. Aquesta ha estat la seva resposta i pot ser o no criticable però és tan sols el perímetre en què l'alt càrrec d'Esquerra ha volgut situar la seva rèplica a nivell individual. La veritable qüestió és que aquí no acaba ni de bon tros el problema i la pilota està a la teulada del seu partit, ERC, que ha deixat passar moltes hores sense oferir una resposta política adequada a la gravetat del que s'ha dit. La importància política de Salvadó no és eximent d'una inajornable dimissió bé sigui per iniciativa pròpia o per exigència dels màxims responsables del partit. En una situació idèntica es troba l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita.

I això és així no només perquè no es pot estar predicant una cosa i fent la contrària sinó perquè l'electorat d'Esquerra també se sent avergonyit que el nom del partit aparegui al fang del masclisme i del menyspreu més ranci a les dones. L'excusa del ventilador dels serveis de l'Estat, donant llum a una cinta vella en el moment precís serveix, en tot cas, per deixar clar com es produeix tot i com s'obtenen algunes informacions però ni pot tapar les declaracions ni disminuir el mal enorme que Salvadó ha infligit al seu partit. Tallar l'hemorràgia no només és un deure moral i ètic dels responsables d'Esquerra sinó que, en absència d'Oriol Junqueras, a la presó d'Estremera en una injusta presó provisional des del passat 2 de novembre, és vetllar pel seu llegat. Encara que en aquest cas afecti el seu exnúmero dos al departament d'Economia de la Generalitat.