Quan falten tres dies perquè es consumi el fracàs dels defensors de l'article 155 de la Constitució i d'aquells que fan befa amb l'exili de Puigdemont, amb la presó de Junqueras, amb les mesures disciplinàries a Jordi Sánchez a Soto del Real o que diuen "colla de tarats" als assistents a una performance en suport dels presos, la campanya de les eleccions del 21-D ens ha deixat avui un clàssic de cada vegada que hi ha cita amb les urnes: el desembarcament. La visita a Catalunya de l'estat major dels partits espanyols, dels generals de les forces polítiques que tenen terminals polítiques a Madrid. Uns i d'altres venen poc durant l'any, però en campanya no n'acostuma a faltar cap: Rajoy, Soraya i Cospedal, pel PP, s'han repartit per Catalunya; Pedro Sánchez i Zapatero, pel PSOE, han estat a Barcelona; i Rivera, per Ciutadans, a l'Hospitalet.

La primera característica és que cap fa promeses com en altres campanyes. No hi haurà, per exemple, noves inversions en infraestructures. En aquesta ocasió han vingut a cobrar-se el 155. Amb quin ardor defensen la supressió de l'autonomia a Catalunya, el cessament del Govern i les amenaces que sense una rectificació pública les mesures coercitives es mantindran sine die. Tant és així, que la vicepresidenta no ha dubtat a atorgar el trofeu al seu cap, Mariano Rajoy, i de presumir de la decapitació de Junts per Catalunya i d'Esquerra que, certament, afronten la campanya més decisiva sense els seus líders per l'actuació de la Fiscalia i la decisió dels jutges. La campanya té aquestes coses: un parla tant que acaba dient el que pensa més que no el que vol i d'aquesta manera posa en un conflicte les instàncies judicials i sembra dubtes. La Fiscalia s'haurà de pronunciar davant de la demanda anunciada per Junts per Catalunya.

Falten tres dies per al 21-D i a la campanya li falta tan sols l'últim impuls, el que acaba decantant majories i fent més còmoda la governació. L'independentisme té a l'abast de la mà una victòria històrica. Superior a la del 2015, ja que les condicions d'aquests comicis no han estat les normals i no hi ha hagut igualtat entre tots els candidats. Una cosa de la qual ja s'ha cuidat el Tribunal Suprem no permetent la campanya en cap dels formats dels presos d'Estremera i Soto del Real.

Unes eleccions sempre són, per si mateixes, decisives. Però cap no ho haurà estat tant com aquestes, les primeres en què es busca acabar amb una determinada idea de país. Deixar Catalunya com una autonomia més. Òbviament, no com Euskadi i Navarra sinó com totes les altres. Això és el que està en joc el 21-D, més enllà de paraules i discursos, i el que volen validar a les urnes els del 155.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat