Sigui casual o, no la coincidència en el temps de la denominada Operació Volhov, que és fonamentalment una maniobra d'espionatge polític contra l'independentisme català, i l'aparició de noves informacions sobre les martingales del rei emèrit, sobre qui ja pesen tres causes a la justícia espanyola, ens permet veure d'una manera meridiana les dues vares de mesurar. En el primer cas, l'acarnissament contra diferents persones tan sols per la seva ideologia i de les quals es divulguen alegrement converses privades que, si no són delicte, haurien d'haver estat protegides judicialment. I, en el segon, una nebulosa informativa que tendeix a rebaixar qualsevol notícia, prudència màxima en tots els passos que fa la justícia i la colossal protecció governamental d'un excap de l'Estat que ha fugit.

En el primer cas s'utilitzen recursos públics per anar contra persones i, en el segon, els recursos s'utilitzen per protegir el rei fugit. No fa falta que Moncloa activi una estructura per combatre les fake news sota la supervisió del plenipotenciari cap de gabinet Iván Redondo. Simplement, que el periodisme faci la seva feina, que en cap cas no és fer la feina bruta d'aquells que han decidit que el sistema per acabar amb una ideologia és la persecució indiscriminada de persones per salvar la unitat d'Espanya o minimitzar la corrupció que es va coneixent de la família reial per tal de no posar en risc el model d'estat. Aquestes setmanes hem vist com es violentaven drets individuals, començant per la privacitat en les converses, en un intent d'instal·lar de nou el relat del fangar, una estratègia que no és nova però que acaba reportant beneficis als qui ho practiquen.

Però la veritable qualitat de la democràcia és aquella que no s'acoquina davant dels poderosos. Aquestes últimes hores s'ha destacat àmpliament com en una de les últimes intervencions del president dels Estats Units, Donald Trump, diferents cadenes de televisió des de la NBC, CNBC,CBS, ABC i algunes més tallessin sobtadament la seva roda de premsa per assenyalar que el que deia era mentida. Va ser un moment històric ja que mai abans no li havia passat a un inquilí de la Casa Blanca. Això és preservar la qualitat de la democràcia a més d'oferir una informació veraç als espectadors, en aquest cas. Som molt lluny d'aquest moment quan, a Espanya, el que es porta d'una manera cada vegada més corrent són les rodes de premsa sense preguntes, es veten les repreguntes i tot s'acaba convertint en un monòleg o no es permet preguntar a mitjans que es consideren hostils.

Per això és tan cridaner el silenci pel que fa al rei emèrit i la protecció que rep. L'última notícia, coneguda aquest divendres, i que ha avançat ni més ni menys que la fiscal general de l'Estat, sobre una tercera investigació per part del Tribunal Supremo referent, suposadament, a una fortuna localitzada a l'illa de Jersey, hauria de ser la gota que fa vessar el vas ja que se suma a les altres dues de comissions procedents de l'Ave a la Meca i la de les targetes de crèdit opaques que utilitzaven diferents membres de la família reial amb càrrec a comptes de les quals cap d'ells no era titular.

Més aviat que tard s'haurà de demanar a Felip VI que doni alguna explicació pública de tot això, al Govern que s'allunyi de la connivència que manté amb l'emèrit i al Congrés que accepti la tantes vegades rebutjada comissió d'investigació parlamentària. Aquest és l'estàndard mínim d'una democràcia de qualitat.