Així va començar el debat a TVE: Albert Rivera va tardar quinze segons a acusar Pedro Sánchez de parlar d'un possible indult als presos polítics catalans. Pedro Sánchez tan sols nou a dir que amb el govern de Mariano Rajoy s'havien produït dos referèndums il·legals (el 9-N i l'1-O) i una proclamació d'independència al Parlament. I Pablo Casado onze segons a titllar de colpistes Puigdemont i Torra. Es va abstenir de comentaris Pablo Iglesias.

Aquesta foto inicial del debat amb què van fer servir els seus primers segons en la seva presentació els candidats i la pregunta que el va obrir del moderador sobre per què els haurien de votar els ciutadans reflecteix perfectament el perquè de la situació de bloqueig en què es troba la política espanyola i de la qual no en sortirà després de les eleccions de diumenge vinent. Guanyi qui guanyi.

Encara que el segon punt de l'ordre del debat era la política territorial va ser tot un eufemisme. Nul·les propostes programàtiques, ja que Casado i Rivera no van deixar sortir Pedro Sánchez del quadrilàter català. Van fer torns per parlar, de fet per desqualificar-lo a ell i, de passada, als independentistes, pel que van definir totes les vegades com "el cop d'estat", les fotos de Sánchez amb Quim Torra, les cessions als separatistes, la falta de llibertat a Vic, l'Espanya agenollada i les ganes d'independitzar-se de Torra, Rufián i Puigdemont. Van criticar les conferències de premsa des de la presó d'Oriol Junqueras i Jordi Sánchez i van prometre als soferts espanyols engabiar els independentistes amb promeses destinades a agradar a l'Espanya del A por ellos.

Potser és que ja no hi ha dues Espanyes com les va entendre Machado sinó la que vol el 155 permanent a Catalunya i l'altra. Ara falta saber qui és a cada costat.

El president es va defensar més aviat malament i gairebé demanant un temps mort quan va proclamar que ell era espanyol, molt espanyol. Els líders del PP i de Cs -costava de distingir-los en la seva versió prèmium i tant Aznar com el líder de Vox tindrien poc a esmenar- hauran aconseguit un gran impacte a l'Espanya més conservadora veient Pedro Sánchez per moments entre despistat i desorientat. Caldrà veure els indecisos com es comportaran en espera del segon debat d'aquest dilluns: el primer té un perdedor.

Mentre es feia el debat sobre Catalunya, un dels seus líders sobiranistes més emblemàtics, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, celebrava el seu 44 aniversari a la presó de Soto del Real, en la qual ha passat reclòs, a més del centre penitenciari de Lledoners, els últims 553 dies. Ho feia sense un bri del rancor que han expressat aquesta nit, igual que cada minut de cada hora, cada hora de cada dia, cada dia de cada mes i cada mes de cada any, Casado i Rivera ―faltava l'últim del trident, Santiago Abascal―, amb aquestes paraules: "Avui faré 44 anys i em faria molta il·lusió poder estar junts, sobretot amb la meva companya i els nois. Però el meu lloc és a la presó, denunciant la injustícia. Cap tristesa: estimem-nos, continuem lluitant. El dret al vot es conquereix votant".

A mi, Cuixart em representa; els del debat, no.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat