Enmig de la tremolor climatològica -amb nevades i mala gestió alhora, ja que estaven anunciades- i del repunt de les dades del coronavirus, en les quals Catalunya reporta un risc de rebrot de 640, gairebé 4.000 positius al dia, una mortalitat altíssima (60 en l'última jornada) i una pressió hospitalària que no dona treva (2.356 persones ingressades, 157 més que divendres; i 495 pacients a les UCI, 66 persones més), han passat molt desapercebudes les dades d'ocupació que s'han donat a conèixer i que certifiquen que Espanya lidera la taxa d'atur de la zona euro (16,4%), per davant de Grècia (16,1) i Lituània (10,4%). Això, per no parlar de l'atur juvenil que ha ascendit al 41%, unes xifres que per si soles ja ens haurien de fer vergonya.

Són uns números terrorífics ja que no tenen en compte, a més, l'efecte dels ERTO que, en molts casos, camufla aturades futures ja que no hi haurà manera de remuntar molts dels llocs de treball que allà es refugien. Espanya dobla la mitjana europea (8,3%) en plena pandèmia, sense saber del cert si està en la segona o en la tercera onada i perduda pel que fa a les mesures que ha d'adoptar per reflotar l'economia, ja que la maquinària no es pot reactivar sense ajuts a les empreses que abans del Covid-19 tenien una bona velocitat de creuer.

Per acabar-ho d'adobar, no se sap gaire bé quina serà la destinació dels importants ajuts econòmics que venen d'Europa, mentre s'escampa la por que, una vegada més, es prengui el camí equivocat i lluny de servir per modernitzar l'economia espanyola s'acabin tapant els forats dels de sempre. Una fórmula de sobres coneguda i que sembla no entendre de colors de governs a Madrid: funciona quan governa el PP, funciona quan governa el PSOE i funciona quan governen PSOE i Podemos.

Realment, l'horitzó que té l'economia espanyola per davant fa vertigen i el més preocupant és que no s'entreveu un canvi de paradigma. El govern espanyol, igual que el català, aplica aquella màxima de l'anar fent. Amb una diferència: la reducció de l'autonomia catalana a nivells desconeguts provoca que res no es pugui arribar a fer ja que l'asfíxia econòmica és insuportable. I això ja no és responsabilitat de Rajoy sinó d'un incapaç govern de coalició d'esquerres. I ara, que ho expliquin Sánchez i Iglesias: per què hem d'estar eternament condemnats a ser el país amb més atur?